En nou de cada deu casos d’abusos sexuals contra la infància al País Valencià l’agressor és una persona de l’entorn familiar o coneguda del xiquet o la xiqueta, segons les dades de l’últim informe de Save the Children «Per una justícia a l’altura de la infància. Anàlisi de sentències sobre abusos sexuals a xiquets i xiquetes a Espanya».
En aquest estudi s’han analitzat prop de 400 sentències judicials de casos d’aquesta mena de violència a l’Estat, segons ha informat l’ONG, que subratlla que l’abús sexual «és una de les formes més greus de violència contra la infància i adolescència i, a més, una de les més ocultes».
Segons dades del Ministeri de l’Interior, el 2021 es van presentar 8.317 denúncies per delictes contra la llibertat sexual que tenien com a víctima xiquets i adolescents. Al País Valencià, el 2021 es van interposar 1.135 denúncies per aquesta mena de violència contra la infància.
«S’estima que només el 15% dels casos d’abús sexual arriben a denunciar-se, per la qual cosa aquestes dades només són la punta de l’iceberg. Encara existeix la creença col·lectiva que això no ocorre al nostre entorn i que, si succeïra algun cas, ens n’adonaríem, però les dades ens diuen clarament que no és així», ha assenyalat Rodrigo Hernández, director de Save the Children al País Valencià.
Perfil de les víctimes
L’estudi assenyala que en la majoria de casos les víctimes tenen entre els 10 i els 14 anys, i que en més del 60,8% la víctima és una xiqueta o una adolescent. A més, una altra dada preocupant és el temps de duració de les causes judicials, segons ha recalcat, ja que el 58% dels processos judicials per abusos sexuals a infants al País Valencià no es resol abans dels dos anys i es poden allargar fins als cinc.
Les dades indiquen també que hi ha víctimes que continuen havent de declarar més d’una vegada, «arribant a declarar abans del judici fins a tres vegades en policia, fiscalia i jutjat», ha denunciat l’entitat, que ha afegit que únicament en el 27,8% dels casos es fa referència a l’ús de la prova preconstituïda, és a dir, l’enregistrament del testimoniatge perquè no hagen de repetir aquesta declaració en reiterades ocasions.
Save the Children ha recalcat que, tal com indica la Llei orgànica de Protecció Integral de la Infància i Adolescència enfront de la Violència (LOPIVI) aprovada fa ara dos anys, «és necessari que el govern espanyol desenvolupe una legislació específica que marque el camí per a aquesta justícia especialitzada que puga garantir els drets dels xiquets i xiquetes que han sigut víctimes de qualsevol classe de violència, com són els abusos sexuals».
Segons l’organització, això ha de concretar-se en mesures com la implantació de jutjats especialitzats en atenció a la infància víctima de violència; creació d’una Fiscalia específica de violència contra la infància, que participe en tots els processos on hi haja un xiquet o xiqueta víctima i l’assistència jurídica a les víctimes, acompanyant-les des de l’inici fins al final del procés i assegurant la seua gratuïtat en els casos que marca la llei.
A més, considera que un dels aspectes bàsics d’aquesta especialització de la Justícia és la realització d’exploracions i proves preconstituïdes, «amb l’objectiu d’eliminar actuacions i declaracions innecessàries i evitar-ne la revictimització».
