Més del 86% dels casos d’ocupació d’habitatges a València corresponen a propietats d’entitats bancàries, jurídiques i fons d’inversió, així com a grans propietaris, i únicament l’1% d’aquests casos es produeix en habitatges de particulars, segons l’informe que ha elaborat l’Oficina pel Dret a l’Habitatge de l’Ajuntament de València.
Les unitats que ocupen suposen al voltant del 16% del total, i la majoria, al voltant del 80%, s’allotgen en habitatges propietat d’entitats jurídiques, sobretot bancàries i fons d’inversió, en concret el 65% de les llars que ocupen. Del 20% restant, almenys un terç són habitatges de grans propietaris, i en un altre terç l’ocupació és conseqüència de ser víctimes d’alguna mena de frau, ha detallat l’Ajuntament.
En el cas del lloguer, l’informe exposa que en el 32% dels casos la propietat és d’entitats jurídiques, que «són responsables d’una significativa part de les no renovacions i pujades del lloguer, mentre que els impagaments afecten d’una manera molt particular les persones que habiten cases propietat de persones físiques, el 76,7%».
No obstant això, en el cas dels conflictes provocats per la irregularitat en la tinença de l’habitatge, la situació és la contrària: el 71,4% són propietat d’entitats jurídiques. En total, s’han registrat 310 habitatges propietat d’entitats jurídiques (33%), i 434 de particulars (46%).
Mediació en els desnonaments
En els primers nou mesos de funcionament, l’Oficina pel Dret a l’Habitatge ha detingut un total de 187 processos de desnonament i ha impulsat solucions alternatives, com ara la reubicació o la mediació amb la propietat dels immobles. L’informe d’aquest període reflecteix el caràcter majoritàriament femení de les situacions de precarietat i de vulnerabilitat.
L’Oficina fa tasques d’atenció i assessorament jurídic en matèria d’habitatge a persones veïnes del municipi, propietàries, arrendatàries o interessades a arrendar o comprar un habitatge, que vulguen consultar els drets, obligacions i interpretació dels termes contractuals i que, per les seues circumstàncies econòmiques, no poden accedir a serveis professionals retribuïts.
Entre octubre del 2021 i juliol del 2022 s’han registrat 9.013 actuacions: 187 suspensions de desnonaments per intervenció directa del Servei, 27 acords de mediació amb conservació de l’habitatge, 38 reubicacions, 1.160 assessoraments presencials individualitzats, 103 assessoraments telemàtics, 47 assessories col·lectives, 1.989 gestions realitzades per telèfon i 1.579 per correu electrònic, 910 actuacions encaminades a coordinar-se amb els Centres Municipals de Serveis Socials, 362 sol·licituds d’Informe de Vulnerabilitat, 605 en coordinació i comunicació amb els jutjats, i 619 sol·licituds de coordinació amb advocats. A més, s’han començat 125 mediacions i 42 negociacions amb entitats bancàries.
Durant el primer semestre de funcionament de l’Oficina, s’han registrat en el servei 948 llars usuàries, que s’afegeixen als 1.526 que ja eren usuàries en els anteriors serveis, a les quals se’ls ha donat continuïtat. Així, les unitats de convivència registrades fins al moment són 2.474. En aquests mesos han estat actives 1.149 llars, que han tingut una mitjana de 8,02 actuacions cadascuna.
Les principals causes per les quals les famílies es dirigeixen al servei estan relacionades amb el lloguer, el 58,5% del total (28,9% impagament, 22,5% no renovació, 7,1% problemes amb contracte o propietari).
D’altra banda, el 19,4% pateix una situació irregular respecte al seu habitatge. Per part seua, les hipoteques són la causa menys comuna entre les persones que acudeixen a l’oficina (representa un 7,7% del total de les consultes).
Les llars encapçalades per dones, les més vulnerables
Tal com reflecteix la memòria de l’oficina, de les noves unitats registrades en el període d’estudi, el 68% han sigut encapçalades per dones i el 32% per homes. Segons les tipologies d’unitat de convivència que han acudit per primera vegada al servei en el període d’anàlisi, la més habitual han sigut les famílies nuclears (34,9%), seguides per unitats monomarentals (31,5%) i persones que viuen soles (20,7%). També s’han registrat persones que comparteixen casa sense conformar unitat (6,72%) i parelles sense fills a càrrec seu (3,6%).
Amb les dades de què es disposa, el 39,3% de les unitats que ha acudit a l’Oficina són llars feminitzades sense presència masculina, mentre que només el 12,6% són masculinitzades, sense presència femenina.
Quant a les unitats de convivència amb presència mixta, dona i home adults corresponsables (el 46,93% del total), la tendència és sensible: 58,92% amb persona de referència femenina i 41,08% amb persona de referència masculina.
Finalment, la memòria se centra també en la procedència de les persones registrades com a responsables de la llar, de les quals un 48,66% són migrades, i el 38,7% no tenen nacionalitat espanyola, la qual cosa dificulta, en bona part, les seues possibilitats d’accés a un habitatge. La pobresa més extrema es concentra entre la població migrada i, de manera especial, sobre els qui no tenen nacionalitat. De les famílies amb rendes més baixes (entre 0 i 400 euros) el 59,1% són llars amb la persona responsable migrada, i el 50,2% no tenen la nacionalitat espanyola.
