El professorat de l’escola pública denuncia una situació creixent de desgast, desprotecció i falta de reconeixement. Així ho reflecteix una enquesta elaborada per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), contestada per més de 7.500 docents d’arreu de l’Estat, que conclou que el 72,2% del col·lectiu no se sent reconegut en la seua tasca i que més de la meitat afirma haver patit algun tipus d’agressió al centre educatiu.
La policia va detindre divendres 14 de març a Alcoi dues persones, la mare d’un alumne de l’IES Cotes Baixes i el germà d’aquest, de 17 anys, per la seua presumpta implicació en l’agressió a un professor del centre, que va perdre part d’una orella després de rebre una mossegada durant una pallissa. Els fets es van produir cap a les 13.30 hores, quan els dos arrestats s’haurien presentat a l’institut arran d’un incident protagonitzat pel fill de la dona i, després de demanar veure el docent, l’haurien atacat amb “puntades, punyades i mossegades”, fins al punt d’intentar immobilitzar-lo amb la tècnica coneguda com a “mataleón”.
Aquest és un dels casos que s’han donat al nostre país en les últimes dates i que reflecteix l’informe presentat sota el títol Ja n’hi ha prou! Per la dignificació de la labor docent. S’assenyala també que el País Valencià se situa entre els territoris amb més agressions denunciades. En concret, més del 56% dels professionals valencians que han participat en la consulta asseguren haver-ne patit. Segons el sindicat, les agressions més habituals són verbals i es manifesten en forma de faltes de respecte per part de l’alumnat, conflictes amb famílies o situacions d’assetjament escolar dins del grup.
CSIF adverteix que la situació és estructural i no puntual. El sindicat sosté que l’enquesta “posa de manifest també la falta de suport que sent el professorat per part de l’Administració i el cada vegada menor reconeixement a la seua autoritat”. La consulta s’ha realitzat a centres públics d’Infantil, Primària, Secundària, Formació Professional, ensenyaments de règim especial —com conservatoris, escoles d’art o d’idiomes— i centres d’Educació Especial de totes les comunitats autònomes.
El malestar docent no es limita als episodis de conflictivitat. L’organització subratlla que “set de cada deu denuncia falta de reconeixement social i professional” i que el 90% troba a faltar suport de l’Administració. A més, quasi la totalitat del professorat assegura patir una sobrecàrrega de treball que condiciona greument el desenvolupament normal de la faena diària.
L’enquesta també recull les principals reivindicacions del col·lectiu. Per ordre de prioritat, el professorat reclama reducció de ràtios, reforç de l’autoritat docent, millora del poder adquisitiu, reducció de la burocràcia i disminució de l’horari lectiu. Una altra de les crítiques més repetides és la inexistència de protocols clars i eficaços davant conflictes de convivència o situacions complexes als centres. En aquest sentit, el 97,8% insisteix en la necessitat de reorientar la formació cap a “situacions pràctiques del dia a dia”.
El desencant també arriba a l’àmbit retributiu. Nou de cada deu docents consideren que el salari no es correspon amb la responsabilitat, la càrrega de treball i el nivell d’exigència que comporta la professió. Per a CSIF, aquest deteriorament de les condicions laborals “no pot normalitzar-se”, ja que afecta directament la motivació del professorat i, en conseqüència, la qualitat de l’ensenyament públic. El sindicat reclama que les administracions situen els docents “en el centre de les polítiques educatives” i defensa que prestigiar la seua tasca és una condició necessària per a garantir el present i el futur de l’educació pública.
