Les dones amb discapacitat han estat relegades a l’àmbit privat i han tingut moltes més barreres per eixir a l’àmbit públic. A més, el masclisme ha mercantilitzat els cossos de les dones i des d’aquesta perspectiva estan menys mercantilitzades, però més abusades. El masclisme diu: “aquesta dona no serveix per a res i millor oblidar-la i apartar-la, però d’altra banda hi abuse”.
Al carrer prop d’on cadascuna vivim, hi ha dones a qui encara no se les ha permés votar mai. Dones a qui no se les deixa decidir qui volen que els toque i qui no, qui accedeix al seu cos, a la seua intimitat. Qui volen que les canvie la compresa quan tenen la regla. Dones a qui se les prohibeix ser mares, que són esterilitzades mèdicament sense el seu consentiment. O socialment a través de l’opinió pública i la pressió de l’entorn.
Dones que el mercat de la bellesa considera asexuades, no desitjables ni “desitjants”, un tercer sexe no decidit. Dones a qui no se les permet exercir el dret al seu cos, al plaer. Xiquetes que de ben menudes ja viuen segrestades a realitats paral·leles fora dels espais de convivència comuns a l’escola. Dones considerades improductives baix la lògica imposada per un sistema capitalista inhumà i profundament masclista, tant des de la vessant productiva com la reproductiva: els dos papers fonamentals que sembla que ha d’acomplir la dona a un món cada vegada més individualista i competitiu.
Il.lustració de Cristina Duran gràcies per la cessió a Agenda Feminista
L’Eixam
