La Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ha rebutjat incloure dins de la formació permanent del professorat les II Jornades de Memòria previstes a Cullera (la Ribera Baixa) el 31 de gener. Es tracta d’una cita gratuïta que vol oferir “actualització científica i activista” en memòria democràtica des d’una mirada local. L’organització assegura que la decisió arriba després d’haver enviat al centre de formació el programa, els noms i l’enfocament de les jornades, i interpreta la negativa com un gir que “talla” la xarxa de formació vinculada a aquesta temàtica.
En un correu remés des del CEFIRE de Gandia (la Safor) i al qual ha tingut accés Diari la Veu, la Subdirecció de Formació comunica que la proposta “no entra dins de les línies estratègiques prioritàries marcades per a la formació del professorat en el curs 2025-2026” i que, a més, “coincideix en continguts” amb altres formacions d’actualització científica de Geografia i Història ja planificades. La coordinadora de les jornades, Patrícia Canet, considera que darrere d’aquesta negativa “hi ha motius ideològics i, sobretot, un menyspreu a parlar obertament de drets humans” i adverteix que no incloure la memòria democràtica dins de la formació del professorat “és una forma molt velada de censura”.
L’equip impulsor també denuncia canvis interns en el model formatiu. “S’han carregat els departamentals”, afirma Canet en referència al funcionament i als criteris que —segons ella— articulaven fins ara l’oferta i el treball en xarxa. En eixa línia, sosté que mentre “en la Ribera sí que s’han oferit formacions esportives com a professorat”, la memòria democràtica queda fora o relegada a materials “estancs” i “massa antics” per a una disciplina que —defensen— avança cada any.
Les jornades, que se celebraran el 30 i 31 de gener del 2026 a l’Auditori Municipal, inclouen taules i ponències sobre repressió i drets, història oral i espais de memòria, reparació jurídica, activisme i memorialística i un col·loqui sobre el Patronat de Protecció a la Dona, amb la participació d’investigadores i testimonis. El programa anuncia intervencions com la de Carmen Agulló sobre la repressió de les dones valencianes, una taula amb el magistrat Joaquim Bosch, i un diàleg entre les periodistes i escriptores Cristina Fallarás i sobre la banalització del feixisme.
L’organització remarca que la proposta compta amb el suport de l’Ajuntament de Cullera (la Ribera Baixa) i de la Universitat de València, a través de la Càtedra Ciutat de Cullera i l’Aula d’Història i Memòria Democràtica, així com d’entitats memorialistes i cíviques. Canet defensa que “la memòria no es pot complir amb uns materials fets de fa molt de temps” i reivindica un format de “torn de paraula” i “noves veus” que, segons diu, el CEFIRE “ja no està facilitant” en aquesta matèria. No obstant això, Diari la Veu ha escrit un correu electrònic a l’Ajuntament de Cullera per sol·licitar la postura de l’Ajuntament davant la decisió de la Conselleria d’Educació. No s’ha rebut cap resposta.
El cas de Cullera se suma a altres negatives de certificació en jornades i cursos de memòria democràtica citades pels organitzadors, com les d’un institut de la Vall d’Uixó (la Plana Baixa) o les jornades d’educació i memòria de Xàtiva (la Costera), que en edicions recents tampoc han obtingut homologació.
