A diferència del valencià, saber castellà és legalment obligatori. Hi ha nivells mínims exigibles –no com a mèrit, sinó com a requisit imprescindible- per a nombrosos tràmits, des de l’accés a la residència fins a una plaça de funcionari qualsevol, des de jardiner fins a metge-. El millor neurocirurgià del món no podria tindre plaça a la sanitat pública a l’estat espanyol sense acreditar un B2 de castellà. Ho diu la llei. I soles hi ha dos formes d’aconseguir aquest certificat: l’Institut Cervantes o les Escoles Oficials d’Idiomes. I la primera és per a residents a l’estranger, ja que no n’hi ha dins del territori de l’Estat espanyol.
Per això, la retallada de més de 1.500 places de castellà en les EOI del País Valencià es converteix en una «greu discriminació» per a tots els residents estrangers que necessiten el títol per obligació, segons es pot llegir en un nou comunicat fet públic per tots els departaments de castellà de les EOI del País Valencià.
Segons dades oficials, les diferents EOI haurien rebut unes 6.700 demandes d’admissió per als cursos d’aquesta llengua, una xifra que contrasta amb les 2.450 places que han quedat en oferta després d’una retallada de 1.520, amb el tancament de 54 grups i l’acomiadament de 13 professors. Açò únicament en els ensenyaments de castellà, ja que a aquestes xifres caldria sumar-hi el dels altres idiomes.
Des dels departaments de castellà de les EOI denuncien que, davant d’aquests arguments, la resposta de la conselleria d’Educació ha estat limitar-se a «oferir alternatives com les FPA (Formació de Persones Adultes), els centres de llengües de les universitats i les ONG». En el comunicat expliquen com aquestes opcions no són viables per aconseguir els certificats oficials de coneixement de l’idioma demandats per l’administració, en part per fets com que «els centres de llengua de les universitats són entitats privades contractades per universitats públiques que ofereixen una formació principalment enfocada a públic jove universitari», per no parlar de la tasca d’emergència –coneixements bàsics per a la integració, però no professionalitzats- que puguen fer les FPA o les ONG.
L’última opció per aconseguir un certificat oficial serien les proves DELE de l’Institut Cervantes, que algunes acadèmies privades ofereixen dins del territori de l’Estat espanyol. Els preus –només de l’examen- oscil·len entre els 112 i els 132 euros, mentre que un curs sencer a l’EOI –incloent classes i proves- suposa una despesa de 91 euros.
«L’alumnat de les Escoles Oficials d’Idiomes paga els seus impostos i té dret a un ensenyament públic i de qualitat com qualsevol altre ciutadà». Conclou el comunicat.
L’alternativa podria ser, potser, eliminar l’obligatorietat de saber castellà.
