L’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre del govern espanyol amb el PP, Eduardo Zaplana, continuarà en llibertat provisional. Així ho ha decidit l’Audiència de València perquè considera que no hi ha risc de fugida. Zaplana va ser condemnat a 10 anys i cinc mesos de presó pel cas de les ITV (cas Erial), però la sentència pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem. No obstant això, la Fiscalia Anticorrupció va sol·licitar una vista per valorar el seu ingrés a la presó fins que es pronuncie l’alt tribunal.
Durant la vista, celebrada dijous passat, la Fiscalia va sol·licitar l’ingrés immediat de Zaplana a la presó per evitar que s’escapara, com va fer José María Tabares, condemnat en el cas Ivex. En canvi, la defensa de Zaplana va argumentar que no hi havia cap risc de fugida a causa de la seua malaltia i pel seu arrelament familiar: «No hi ha ni cap indici de risc. Té la casa seua, la seua família, el seu mitjà de vida, la pensió que se li ingressa en un compte, tot ho té a Espanya», va afirmar.
Zaplana també va fer ús de la paraula i va declarar que no tenia intenció de fugir de l’Estat: «No està en el meu ànim fugir», va subratllar. A més, va recordar que si Tabares va tindre un procediment judicial va ser perquè la Generalitat Valenciana que ell presidia va presentar una querella.
L’Audiència ha decidit mantindre la llibertat provisional de Zaplana amb la imposició de mesures cautelars com ara la retirada del passaport, la prohibició d’eixir del territori estatal i l’obligació de presentar-se mensualment en seu judicial, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ). El tribunal ha adoptat aquesta decisió perquè considera que no hi ha risc de fugida, ja que, fins ara, l’expresident no ha intentat eludir l’acció de la Justícia, ha comparegut a totes les sessions del judici i ha respost a qualsevol crida judicial.
Zaplana té patrimoni a l’estranger
El representant del ministeri públic va argumentar durant la vista que la situació processal de Zaplana havia canviat després de la sentència condemnatòria, en la qual es reconeix que «es tracta de delictes greus, associats a la corrupció política en l’exercici de les seues funcions públiques». Va advertir que el risc de fugida s’ha incrementat no només per la pena imposada, que pot motivar l’intent d’eludir la Justícia, sinó també pel seu accés als mitjans econòmics.
La Fiscalia va insistir que, d’acord amb la sentència, «va quedar acreditat» que Zaplana «té accés a productes financers i patrimoni a l’estranger que no ha posat a la disposició de les autoritats espanyoles». A més, va recordar que José María Tabares, exdirector general de l’Institut Valencià de l’Exportació (IVEX) i subordinat de Zaplana, es va escapar al Japó, un país amb el qual Espanya no té acord d’extradició.
La Fiscalia també va rebutjar l’informe mèdic presentat per la defensa de Zaplana, elaborat pels forenses del jutjat el 2019, per oposar-se a la mesura cautelar. «Afortunadament, Zaplana ha assistit al judici, entenem que el seu problema de salut no té risc i ha desenvolupat una vida completament normal», va replicar.
Per tot això, va sol·licitar l’ingrés a la presó provisional, argumentant que, gràcies a les seues condicions econòmiques, Zaplana podria eludir l’acció de la Justícia i continuar el tractament mèdic en països del Primer Món. Va afegir que, davant la pena de deu anys imposada, existeix la possibilitat de fugida.
Defensa de Zaplana: «No té intenció de fugir»
Per la seua part, l’advocat de Zaplana va defensar la presumpció d’innocència del seu client fins que hi haja una sentència ferma i va argumentar que la mesura cautelar no compleix amb els requisits establerts per la llei. Va subratllar que, des de l’inici del cas fins a la vista, Zaplana no ha fugit, demostrant que «no té intenció d’evadir-se de l’acció de la Justícia», i que no existeix cap possibilitat d’ocultar proves.
A més, va considerar que la petició d’ingrés a la presó per l’«alarma social» era anticonstitucional, i va remarcar que, tot i que els delictes pels quals va ser condemnat eren de «certa gravetat», la condemna no és ferma i podria resultar en penes menors.
