La sala estava plena de gom a gom, fins i tot Àgueda Micó va quedar-se fora. Entre els assistents destacaven figures reconegudes de la comunicació, la política i el periodisme valencià. Des dels mateixos presentadors, Paco Cerdà i Salva Enguix, fins a personalitats il·lustres com ara Vicent Garcia Devis, Josep Vicent Boira, Sergi Pitarch, Vicent Soler, Neus Navarro, Víctor Maceda, Toni Gisbert, Paco Lloret o Lluís Bertomeu, entre altres. Enric Juliana, periodista i autor d’Espanya, el Pacte i la Fúria, és el culpable que la sala de l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València s’haja quedat menuda. En una presentació del llibre íntegrament en català, el director adjunt de La Vanguardia a Madrid va fer una repassada dels esdeveniments més rellevants en la política a l’estat espanyol les últimes dècades.
Juliana para atenció en canviar el punt de vista i mirar Espanya no només des de Madrid. Ho intenta més enllà de l’aparell estatal, «representat pels funcionaris i els estancs». I ho fa des de la seu de la cort, considerada com «una olla de cigrons» on es concentren les dinàmiques de poder. Analitza un estat plantejat de forma radial i on les perifèries han pressionat cap a un model circular, on el corredor mediterrani és possible, amb «el País Valencià jugant un paper clau». Des del seu punt de vista, a La Vanguardia, el seu diari, s’esforcen per mantenir viva la relació entre Catalunya i València, malgrat les tensions polítiques.
Molt agraït a les persones que aquest vespre han omplert l’Aula Magna de la Universitat de València per assistir a la presentació del llibre que parla d’Espanya, del pacte i de la fúria. pic.twitter.com/YKbBOHegku
— Enric Juliana Ricart (@EnricJuliana) May 15, 2024
El que va ser corresponsal a Itàlia del mitjà barcelonés critica el canvi de postura de segons quins mitjans de Madrid per com s’ha qualificat Salvador Illa. «Certa premsa centralista ha passat de tractar-lo de traïdor a ara que el posicionen com a constitucionalista, tot i que ell és una rara avis a Espanya, és un federalista», apunta. Visualitza un clima de «por al futur» que impera actualment, en contrast amb la confiança que es tenia en el segle XX, assentat sobre les bases de les ideologies com a elements centrals per a explicar la realitat. I pel que fa a Catalunya, subratlla la importància del cansament de la societat catalana. «No crec que repetirem eleccions, però tampoc creia que Puigdemont fera el que va fer en octubre del 2017 i ho va fer», rememora. I davant la resposta de les relacions entre el País Valencià i el Principat, deixa entreveure que creu que Illa serà el pròxim president de la Generalitat de Catalunya. «Les relacions entre València i Catalunya són un 4, però els pròxims anys passaran a un 5 o un 6 sobre 10», desenvolupa en una pregunta per a Diari La Veu després de la presentació.
Dijous a @diarilaveucat escoltem @EnricJuliana:
— Josan Piqueres (@JosanPiqueres) May 15, 2024
“L’important els pròxims anys és que el sistema democràtic es mantinga dret, que no està assegurat”. pic.twitter.com/hukAwj9YkU
Pactes històrics i canvis geopolítics
Sobre els pactes al Congrés dels diputats en destaca tres de forma històrica. El que va possibilitar clavar dins de la Constitució espanyola l’obligatorietat de pagar el deute a Alemanya el 2011, el de l’abdicació del rei el 2014 i el de l’aturada del procés, és a dir, els dels articles 155 i el 135 de la constitució entre Partit Popular i Partit Socialista. «És essencial comprendre que l’abdicació del rei i l’acord entre PP i PSOE no són simples coincidències, sinó pactes que van marcar el panorama polític en el seu moment. Ara, el pacte entre conservadors i extrema dreta a Europa suposa un canvi geopolític significatiu», destaca el periodista català sobre la cultura pactista i la seua evolució.
El paper del corredor mediterrani
«El corredor mediterrani és clau per a desafiar l’obsessió radial i consolidar una nova visió de les infraestructures. Aquesta ruta no només transforma el transport, sinó que també desafia conceptualment l’hegemonia de l’espai radial, obrint noves perspectives. El port de Barcelona ja està connectat amb la xarxa ferroviària europea, València ha d’estar-ho ben aviat», subratlla sobre el corredor mediterrani. «La recuperació de la connectivitat ferroviària, tot i la pèrdua de temps, representa una oportunitat significativa. Malgrat els tretze anys perduts, el corredor mediterrani esdevindrà una realitat tangible», postil·la.
Sobre la política valenciana
«La societat valenciana està prenent consciència dels canvis polítics i socials. És vital reconéixer el paper de la societat civil en aquest procés de transformació. Les entitats i la ciutadania estan prenent nota dels canvis i s’estan posicionant i responent. Veurem com afecten la vida de la gent les mesures que s’estan prenent», desenvolupa.
«La por al futur»
«L’essència dels anys vinents resideix en la salvaguarda de la democràcia. És essencial assegurar que el sistema democràtic roman ferm i sostenible enmig dels canvis polítics i socials. La confiança en el futur requereix un compromís constant amb els valors democràtics fonamentals», assenyala com a fonament del nou paradigma polític a Europa.
