Dues periodistes més d’À Punt s’han acollit a la clàusula de consciència i tanquen la seua etapa aquest divendres 31 d’octubre, segons han confirmat diferents fonts a Diari la Veu. La decisió arriba després d’un any marcat pel “viratge ideològic” denunciat des de la redacció i per una sèrie de canvis editorials i lingüístics que ja havien motivat altres activacions d’aquest dret professional. Ja en són quatre en total, de moment i confirmades per aquest mitjà. Segons ha pogut confirmar aquest diari, l’eixida de les dues professionals es fa efectiva a la fi de la jornada del dia que es publica aquesta informació.
La plantilla d’À Punt ha alertat durant mesos d’un deteriorament de les condicions per a l’exercici del periodisme de servei públic. En un comunicat recent, treballadores i treballadors van advertir que el nou llibre d’estil, “aprovat a correcuita”, “elimina qualsevol referència a la violència de gènere i obri la porta a la incorporació del castellà de manera massiva”, alhora que incorpora la cobertura d’actes taurins. Aquell text ja apuntava que aquestes directrius “han activat la clàusula de consciència d’alguns treballadors” i denunciava: “Ens avergonyim del deteriorament que pateix la llengua”. En aquest context, l’abandó de les dues periodistes confirma l’onada de desconnexió amb la línia imposada per la direcció.
L’últim any, aquest diari també ha recollit el cas d’una professional que va anunciar que deixava l’ens “acollint-se a la clàusula de consciència” per motius deontològics, argumentant “falta de veracitat i pluralitat” i el pes creixent de continguts taurins. Aquell precedent, sumat al malestar sostingut, ha consolidat la clàusula de consciència com a instrument de defensa davant “la imposició de cobertures contràries a l’ètica professional”. Fonts sindicals han recordat que les periodistes i els periodistes poden negar-se a participar en continguts que entren en conflicte amb els principis deontològics: “La clàusula existeix per a salvaguardar la llibertat d’informació i el dret de la ciutadania a rebre informació veraç”.
Una d’aquestes periodistes ha estat Elena Tamarit, locutora radiofònica de la casa que va participar en l’anàlisi i tertúlia del pòdcast de La Nostra Veu on va desenvolupar el canvi i la degeneració de l’ètica i la deontologia periodística. Diari la Veu ha contactat amb Vicente Ordaz per via telefònica, però el president de l’ens ha rebutjat fer declaracions i ha instat a demanar les declaracions institucionals pertinents a través del servei de comunicació d’À Punt.
La polèmica pel tractament informatiu de la dana i la gestió de materials d’interés públic, sumada a l’obertura a la “programació en castellà” i a un valencià “col·loquial lluny de l’estàndard”, han sigut espurnes recurrents del conflicte intern. La redacció, que sosté que “volem recordar que la plantilla no és la direcció”, reclama “explicacions i transparència” i reivindica la seua tasca: “Hem demostrat que, a pesar de tot, som professionals”. Amb les eixides que es materialitzen aquest divendres, el degoteig de casos pren dimensió col·lectiva, ja en van 4 casos i interpel·la directament la direcció d’À Punt i el Consell Rector sobre el rumb del mitjà públic. La gota que ha omplit el got va ser l’emissió d’una correguda de bous de l’any 1997 mentre València i Alacant acollien mobilitzacions per demanar la dimissió del president de la Generalitat Carlos Mazón en una de les manifestacions més nombroses de la història del País Valencià. La televisió pública no va connectar en directe a diferència de televisions com la BBC o la Sexta.
