Mazón comença a semblar-se cada vegada més al Dr. Jekyll i Mr. Hyde, el personatge d’aquella genial creació de Robert Louis Stevenson que descriu la doble personalitat que en ell cohabiten. Como la flor d’Alexandria blanc de nit, roig de dia. Un cas extraordinari de desdoblament de la personalitat que en l’espai de tres hores el dia de la DANA va fer possible passar de Mazón Jekyll (president de la Generalitat) a Mazón Hyde (president del PP). No s’estranyen si d’ací uns anys eixa barreja canviant de personalitat que li permet desdoblar-se en dues ànimes surt als tractats de psiquiatria. El temps dirà si la part més obscura de la seua naturalesa oculta també una doble vida i una doble moral.
Eixa dualitat irreconciliable entre el Dr. Jekyll i Mr. Hyde s’ha fet carn en el precís moment en què li han demanat la factura del dinar en El Ventorro. Com a president de la Generalitat està obligat a mostrar-la, però com a president del PP, com si sentira ploure (mai millor dit). Són les dues cares del polític que conjuga l’anvers de Jeckyll amb el revers de Hyde. Dos sers antagònics que viuen dins d’un mateix personatge, en el que Jeckyll esdevé una projecció del tocacampanes de Hyde. Bipolaritat que deriva en una pauta de comportament seqüencial capaç de convertir un Sant Tarsici en un Nacho Vidal.
La nova versió de Mazón sobre el dinar en El Ventorro recorda la pel·lícula Mogambo protagonitzada per Ava Gardner, Clark Gable i Grace Kelly: un trio d’estrelles que s’enrotllen en un triangle amorós que la censura franquista, per tal de maquillar-ho —l’adulteri estava tipificat com a delicte en el Codi Penal— ho va enredar encara més convertint els amants en germans i, per tant, l’adulteri en incest. A Mazón li ha passat el mateix: per amagar la veritat n’ha donat diferents versions, i cadascuna és pitjor que l’anterior. Ignore per què no mostra la factura. Quines dades li preocupen? Tot i que pensant-ho bé, en lloc de la factura millor que ensenye la carta de dimissió.
