Els empresaris i polítics que governen Alacant semblen compungits, fins i tot indignats, per una notícia que era del tot menys inesperada. El Banc Sabadell torna a Catalunya, on va ser creat fa quasi 150 anys i d’on va eixir per raons polítiques. Les mateixes raons per les quals ara se’n va d’Alacant i torna a casa.
Convé recordar això, perquè quede clar que personalitats com Carlos Baño, president de la Cambra de Comerç d’Alacant; o Luis Barcala, alcalde de la ciutat, no parlen des del sentiment o des de la raó, sinó des de la més estricta hipocresia. Ara, aclarirem aquesta afirmació.
Barcala ha dit sentir-se «defraudat» per la marxa del Sabadell. I Baño ha vinculat aquesta marxa a un acord entre Junts i PSOE com si això, si fora cert, fora massa distint del que va ocórrer a l’octubre del 2017, quan el Banc Sabadell va traslladar la seua seu social a Alacant.
A la tardor del 2017, en els moments més crítics del procés independentista català, entre el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i la fallida proclamació d’independència del dia 27, el Banc Sabadell i moltes altres grans empreses catalanes van decidir traure les respectives seus socials del Principat. En aquell moment, tal com va revelar en el seu moment el diari Ara –i ningú ho ha desmentit–, el Govern espanyol liderat per Mariano Rajoy i la monarquia encapçalada per Felip VI van treballar de bracet per expandir el pànic i forçar el trasllat de les seus socials de les principals empreses catalanes del Principat. Fonamentalment les de l’Íbex 35, però la crida es va estendre i van ser milers les companyies que van fer el mateix pas. La immensa majoria de la xarxa empresarial de proximitat de la petita i mitjana empresa es va quedar a Catalunya.
Allò, per tant, va ser una operació política. I cada seu social traslladada era exhibida com un trofeu de caça per part del nacionalisme espanyol. No hi havia cap altra intenció que la d’afeblir l’economia catalana i fer creure entre l’opinió pública que la independència era inviable.
La decisió actual del Banc Sabadell també és política. L’entitat financera creu, legítimament, que és el moment de tornar perquè el context institucional i socioeconòmic li és propici. I cap dirigent polític o empresarial alacantí té dret a discutir aquesta decisió després d’haver celebrat l’arribada de la seu social del Banc Sabadell a Alacant degut a, exactament, motius polítics.
El Banc Sabadell, a més, viu una conjuntura difícil. El BBVA li ha presentat una OPA hostil de la qual el Sabadell s’ha de protegir per preservar la seua independència. Per aconseguir aquest objectiu, l’entitat financera ha tornat a envoltar-se d’un context favorable, el català, on l’economia és indiscutiblement més forta que la d’Alacant, on viuen els principals accionistes del Sabadell –que tenen l’última paraula sobre l’èxit o el fracàs de l’OPA– i on hi ha un factor d’arrelament que és clarament estimulant per als interessos de l’entitat.
I és ací on comentarem el segon apunt. Els dirigents alacantins que tant protesten ara per la marxa del Banc Sabadell, s’han preocupat aquests anys de crear un clima propici per retindre la seu social del banc davant l’eventualitat d’un possible retorn que no era inesperat? La resposta és clara: no. És cert que no se’ls pot culpar al cent per cent d’aquest fet. Un clima favorable per a una entitat financera arrelada en un altre territori no es crea en un parell d’idees. Però això és tan cert com que el Sabadell mira pels seus interessos. Els dirigents polítics i empresarials alacantins possiblement també ho fan, però no amb el mateix èxit.
Perquè, de fet, el gran fracàs dels dirigents polítics alacantins va ser arruïnar la CAM fins a convertir-la en un actiu tòxic que va ser adquirit pel Sabadell pel preu satíric d’un euro. És per això que el Sabadell, aprofitant la infraestructura de la CAM, va traslladar la seu social a Alacant. I és per això que ara no té res que el lligue a aquesta ciutat més que al seu territori d’origen i que, per tant, actua com creu que ha d’actuar en defensa de la seua pròpia supervivència.
Quan Baño, Barcala i molts altres lamenten la marxa del Sabadell i fins i tot suggereixen una operació política per fer-la possible, obliden deliberadament que va ser una operació política constatada la que va traslladar la seu social de l’entitat a Alacant. Que Alacant, sense merèixer-ho, es va beneficiar de manera burda d’aquesta operació. I que els polítics del PP que ara posen el crit en el cel són els mateixos que van fer arruïnar i desaparèixer la CAM i van deixar el sud del País Valencià sense una entitat bancària valenciana que el represente, que el defense i que hi promoga un mínim de benestar a través d’una entitat financera pròpia, com ho era aquella caixa d’estalvis.
En definitiva, el Banc Sabadell torna a casa i Alacant es torna a mirar en un espill que reflecteix la incompetència dels seus polítics i dels seus empresaris a l’hora de defensar els seus interessos. I per dissimular aquesta incompetència la consigna és la de sempre: fabricar enemics polítics.
