Amb motiu de la visita a València de Felip VI i Letízia el passat 3 de juliol a València, un grup de persones vam coincidir en la recepció ciutadana al Museu de les Arts i les Ciències amb la intenció de reivindicar davant els reis els valors republicans i el nostre rebuig a una monarquia imposada i corrupta. Malgrat el caràcter pacífic de la protesta, la policia va retenir durant vora dos hores a les manifestants i, de forma insòlita, van segrestar una dolçaina que estava sonant. És per això que, en homenatge a les represaliades, el dolçainer i membre de la colla Estrela Roja de Benimaclet, Ferran Navarro ha compost la cançó ‘Dolçaina segrestada’.
Com dèiem, un grup de persones de diferents sensibilitats republicanes ens vam concentrar al Museu de les Arts i les Ciències. Allà vam exhibir cartells contra la monarquia, banderes republicanes, banderes del País Valencià i una dolçaina va fer sonar El Cant dels Maulets. En terminar la melodia, el dolçainer va sofrir el primer robatori de l’instrument, que va poder recuperar-lo ràpidament. Un poc més lluny, va tocar l’Himne de Riego. Es veu que allò els va semblar una arma de destrucció massiva i la policia va decidir segrestar durant vora dos hores l’instrument -la van usurpar literalment de la boca del músic-, que es van anar passant de mà en mà sense cautela, malgrat el seu valor.
L’actuació repressiva de la policia no va terminar ací. Es van produir retencions, identificacions (ens demanaren el DNI fins a tres vegades i a una persona que tenia pressa per anar a treballar, li’l tornaren l’última), segrest de simbologia antiborbònica o que ells entenien com a tal. Són algunes de les respostes de les forces armades o de “la autoridad competente” en cada cas davant aquestes -moltes vegades- espontànies manifestacions de la ciutadania per allà on es passegen els monarques i que sols veuen la llum dels grans mitjans de comunicació quan aquests han de ser criminalitzats.
Després de vora dos hores retingudes, ens varen traslladar, acorralats, fins a una eixida allunyada. El cap de l’operatiu ens va amenaçar de nou i ens va obligar a anar en direcció al poble de Natzaret, sota amenaça de ser detinguts. Alguns van haver de fer un recorregut caminant de més de 4 km en sentit contrari, amb l’excusa de no xafar l’espai de seguretat donant-nos un tracte com si fórem delinqüents perillosos. Volem ressaltar el tracte d’alguns agents, amb sanya contra els valors republicans, i en especial el cap de l’operatiu, amb la seua actitud prepotent i amenaçadora.
Una vegada més, la repressió a la dissidència contra allò imposat ha estat evident, també contra els mitjans de comunicació que fan un periodisme obert i democràtic. Això sí, aquesta vegada afegint un tarannà discriminatori, arbitrari i violent per part de la policia, amb el resultat de dos ferits lleus, l’intent de segrest de senyeres republicanes i valencianes, escorcolls, arraconament i retenció de vora dos hores de 13 persones, amenaces de ser detinguts i traslladats a comissaria.
Per tot això, la totalitat d’afectats i afectades presents en la protesta vàrem exigir en el seu moment a la Delegada del Govern en València que faça indagacions i depure responsabilitats. No podem acceptar aquestes situacions repressives i intimidatòries. Som ciutadans lliures i amb els mateixos drets que els que es manifestaven el mateix dia i a la mateixa hora en favor d’un sistema de governança arcaic i antidemocràtic com la monarquia.
Sobre ‘Dolçaina segrestada’
Davant qualsevol repressió sempre surten accions que tracten d’una manera més o menys imaginativa, de difondre el missatge del reprimit i un d’aquests casos ha estat, com tantes altres vegades, la recurrent acció musical. Històricament s’empraven músiques existents adaptant una lletra per a l’ocasió amb la finalitat de transmetre un missatge de protesta, d’altres vegades es creaven músiques per tal d’afavorir el contingut de la protesta.
En aquest cas concret, estem parlant de la iniciativa sorgida a València arran dels actes de la visita del rei Felip VI a la ciutat de València el passat 3 de juliol de 2020 i la corresponent i desmesurada resposta policial.
La lletra de la composició musical denuncia tant la situació històrica com l’actual del rebuig que els Borbons han tingut sempre a casa nostra així com la mancança de llibertat per l’aplicació de la Llei Mordassa posant,una vegada més de manifest quina és la persistència del poble en la seua lluita per un futur millor. Aquesta és la lletra:
No deixarem els carrers per cantar
contra corones
i lleis de maldat.
Conreem la nostra terra
Lliure dels malfactors
i farem de la collita
un futur sense Borbons.
Tinc al puny una dolçaina,
tinc al cor un cant obert,
tinc al seny una esperança:
per fer fora els botiflers.
La composició musical també ha donat peu a la creació d’un vídeo on s’inclouen imatges de la concentració i la corresponent repressió patida, un vídeo on es mostra la “benvinguda” als reis durant la seua visita al Palau de les Arts “dels 13 del Palau” (que són els que varen ser retinguts i que després d’aquesta agressió conjunta han esdevingut col·lectiu per denunciar els fets ocorreguts) amb el fons musical de la música i lletra de “Dolçaina Segrestada”. De ben segur que sonarà, i molt, els pròxims mesos pels carrers de València.
