El professor de Psicobiologia de la Universitat de València, Ferran Suay, ha denunciat aquest dijous en un missatge a la xarxa social X, abans Twitter, la discriminació lingüística que ha patit la seua filla, menor d’edat, en un gimnàs de Museros (l’Horta Nord) quan s’ha adreçat a la recepcionista en valencià i aquesta l’ha «maltractada», «li ha faltat al respecte i li ha ordenat “¡A mi me hablas en castellano!”».
Suay ha assenyalat que «no és la primera vegada que ho fa». I ha explicat: «A mi també m’ho va exigir amb nul·la educació i una clara actitud de faltar-me al respecte». Per això, s’ha preguntat: «És possible que una empresa valenciana tolere eixe comportament antivalencià en els seus empleats?»
«Diria que “Vinc a renovar la matrícula” no és tan difícil d’entendre com per a maltractar i humiliar una menor d’edat que, a més, és la clienta, no una subordinada de la recepcionista», ha subratllat Suay.
A la meua filla, menor d’edat, l’han maltractat al @GymFormaSport de Museros per haver parlat en valencià. La recepcionista (20/06/2024, a les 13:40) li ha faltat al respecte i li ha ordenat “A mi me hablas en castellano!”. pic.twitter.com/OUNw3wjwak
— Ferran Suay (@FerranSuay) June 20, 2024
Submissió lingüística
A finals de l’any passat, Ferran Suay ja va indicar al seu blog davant un cas semblant ocorregut a la caixa d’un supermercat en què, a més de la discriminació lingüística patida per una clienta menor, entre la gent que feia cua van eixir veus, «no per a defensar una menor de la manipulació evident d’una adulta», sinó per a dir-li que era «irrespectuosa i radical» i que «per respecte» li hauria de parlar en castellà.
En aquest sentit, Suay remarcava que «la submissió lingüística, un hàbit adquirit inicialment per coacció, s’ha acabat convertint en un automatisme per a la immensa majoria de la població valencianoparlant». Perquè «al País Valencià, pel que fa als usos lingüístics, allà on mirem no trobem models positius. No veiem ni autoritats, ni famosos, ni un sol representant polític de cap partit, que mostre públicament un mínim de dignitat lingüística: tots són mesellament submisos al castellà», afirmava.
I afegia de manera contundent: «L’obediència abjecta no té res a vore amb eixes paraules tan ben sonants. Té a vore amb la por. I ja entenc que és molt més agradable pensar de tu mateix que eres respectuós i no senzillament covard; molt més covard que una menor d’edat que fa real el seu dret a parlar el seu idioma, al seu poble. Un símptoma ben evident d’eixa covardia és prendre partit per qui està en la posició més forta: la de la llengua imposada».
