És evident que tant el Partit Popular com, sobretot, Vox han sostingut Mazón fins on els ha sigut possible. Només la forta pressió de la societat valenciana, constant i persistent, ha fet possible la seua dimissió forçada. Durant un any es van repetir les manifestacions; la població el va increpar de manera espontània a cada acte; es va convocar la primera vaga general en tot el territori valencià; i fins i tot els familiars de les víctimes el van interpel·lar en el funeral d’Estat. A més, les marxes a les poblacions inundades de l’Horta Sud, sota una pluja intensa i amb milers de participants, van remoure profundes emocions. Tot plegat va ser el punt d’inflexió per a aquells que encara defensaven la seua continuïtat, i que van deixar de fer-ho quan van veure que no sols perillaven els vots del PP, sinó també la mateixa victòria electoral del bloc. Amb claredat, la intenció d’aquest bloc és continuar l’experiment de govern en terres valencianes, i la candidatura de Pérez Llorca apunta precisament a la continuïtat i l’aprofundiment d’aquestes polítiques.
Amb la successió de Pérez Llorca, el Partit Popular assumeix la continuïtat de les polítiques de Vox a través dels pressupostos i de decrets que vulneren drets humans i agredeixen amplis sectors de la societat valenciana: negar el canvi climàtic i permetre construir en zones inundables; continuar sense una oficina d’emergències; promoure la “reconstrucció” com un negoci per a empreses amigues implicades en casos de corrupció; introduir la caça com a formació escolar; eliminar el llenguatge inclusiu en l’administració; utilitzar les prestacions socials com a xantatge per forçar l’assimilació cultural de les persones migrants; desnaturalitzar la Renda Valenciana d’Inclusió; o aprovar un decret de simplificació administrativa que perjudica greument els drets socials. Això evidencia que ja no estem davant del programa del PP, sinó davant de les mesures de Vox, que no va ser majoritàriament votat. El PP impulsa decisions que ataquen drets humans i queden, per tant, socialment deslegitimades.
Un any després de la dana, el que realment ha canviat és la fractura oberta en una part de la societat valenciana arran de la gestió de la Generalitat Valenciana. Tant per les responsabilitats prèvies com per la negligència en el moment dels fets, el gir dretà del PP pel pacte amb Vox i l’obtenció de beneficis a partir del dolor i la destrucció, afavorint empreses pròximes en aquest “gran negoci” de la reconstrucció, s’ha generat un descontent evident. Parlem d’un sector social heterogeni i difícil d’acotar, que majoritàriament no té fidelitat de vot. És crític amb la gestió del govern central en la dana i està escandalitzat tant pels casos de corrupció que afecten Sánchez com pels que afecten el PP i la seua instrumentalització del poder judicial. Per això tampoc veu Vox com una alternativa salvadora.
Aquesta situació hauria d’encoratjar l’anomenada esquerra parlamentària a plantejar una política de cinturó sanitari per aïllar Vox i atraure aquests sectors socials. Encara que és poc probable que el PP escolte aquesta proposta (ja que la seua sucursal valenciana segueix estratègies electorals dissenyades a Madrid), seria útil per visibilitzar la substitució de la política del PP per la de Vox en el bloc reaccionari.
Els moviments socials, per la seua banda, haurien de fixar com a objectiu central la reconstrucció social del país, que hem de dissenyar i aplicar entre totes i tots, poble a poble i comarca a comarca, coordinant les lluites davant una administració cada vegada més reaccionària. Per això és essencial estendre l’Acord Social Valencià arreu del territori i dotar-lo d’un contingut concret.
A partir d’ací, proposem algunes línies d’actuació imprescindibles:
- Enjudiciar Mazón i tot el seu Consell, després de la seua dimissió, així com tots els còmplices.
- Impulsar un pla estratègic de reconstrucció de les poblacions i comarques inundades amb participació de la societat civil a través de comités locals d’emergència i reconstrucció.
- Aplicar plans d’emergència i de xoc que permeten la reparació immediata d’habitatges, col·legis i infraestructures.
- Derogar els decrets i pressupostos de la vergonya aprovats pel pacte PP–Vox.
- Revisar urgentment els Plans Generals d’Ordenació Urbana per impedir noves construccions en zones inundables.
- Exigir un finançament just i denunciar el FLA com una eina d’extorsió: ens deixen diners que provenen dels nostres impostos i després els hem de retornar amb interessos. Cal recordar que, des de principis del segle XX, més del 19% dels diners no retornen.
- Garantir el pagament immediat dels deutes pendents amb tots els serveis i centres dependents o concertats amb la Generalitat Valenciana.
- Assegurar una renda bàsica que garantisca ingressos suficients per a totes les persones, perquè ningú quede enrere en aquest procés de reconstrucció social.
En definitiva, parlem que les decisions que afecten la vida del nostre poble siguen preses per la pròpia població.
SOBIRANIA POPULAR PER AL POBLE VALENCIÀ!
Toni Valero, de l’Acord Social Valencià.
