Com a persona a la qual li agrada la política, aquests dies m’he embafat de llegir les anàlisis que des de la M-Ciutat s’emeten per a analitzar els resultats de les eleccions extremenyes, transfigurar-ho sota l’òptica “nacional” (de la nació castellana, és clar) i fer prediccions de la tourné electoral del 2026.
Ahir mateix vaig llegir un article a aquest diari d’una persona a la qual recomane molt llegir atentament. Parle de Jesús Peris. En l’article, entre altres moltes coses, opinava sobre el comportament del diputat d’Iniciativa-Compromís al grup parlamentari Sumar, Alberto Ibáñez. No se’ns ha parit al valencianisme polític perquè fem lectures, anàlisis i opinions sobre les eleccions d’Extremadura. I és ben cert.
Però jo vull posar el focus en altra cosa… Ara que arriba Nadal, vull expressar el meu desig innocent… Jo a aquest 2026 li demane que torne a “molar” ser de Compromís.
No teniu la sensació que ara “mola” ser de Vox? No noteu els seus simpatitzants, votants o afiliats massa encoratjats per les conteses electorals que venen? No sentiu que són els més encesos, els més animats, els que millor senten que el seu partit representa els seus ideals? No ho sentiu?
Fa mesos que assistim a un creixement de l’acceptació del partit d’extrema dreta entre la societat perquè, si més no, cada vegada més gent admet sense por que votaria Vox. I no vaig jo ara a endinsar-me en els valors ni les polítiques que Vox proposa, i dir i repetir que atempten contra els drets humans, el canvi climàtic… Això, els qui llegim aquests articles, ja ho sabem.
Però, com ha fet Vox per tenir al personal tan entusiasmat? Propose 3 principals hipòtesis.
- Ha sabut defendre, sense pressa i amb fermesa, els seus postulats polítics:
Vox no ha governat quasi autonomies ni municipis. Va començar a fer-ho en 2023, però prompte va sortir dels governs autonòmics. Recordeu per què? Perquè els governs que compartien anaven a actuar segons el que ells consideraven que era una línia roja (cada partit decideix on estableix les seues, certament). No governar els ha permés evitar els maldecaps de la gestió (ací, la dana, que no és poca cosa) i mostrar-se com una opció coherent (ideari abans que cadires). I ara els seus resultats electorals milloren. - Vox comunica, i comunica molt bé:
Amb centenars de vídeos virals a xarxes, amb missatges senzills, contundents i repetitius (que siguen certs, ja és una altra cosa), amb comptes satèl·lit que fan seguiments de les nits electorals o entrevistes a peu de carrer, però que tots sabem per a qui treballen… Inunden les xarxes dels seus missatges, animades per un algorisme que els és amic. - Vox té joventut. Tant que els vota, com que milita:
I podria ser que aquesta afirmació no fora realitat si miràrem les dades. Podríem traure ara l’estafa de Revuelta, però la realitat és que Vox té bones perspectives de futur en termes electorals perquè està sabent captar el vot jove, descontent amb el sistema i amb la falta d’oportunitats i de futur.
Analitzades aquestes tres respostes… Per què no les copiem? Si funciona, i li afegim la veracitat i honestedat que ens caracteritza, per què no podem…
- Condicionar i fer política més enllà de les cadires: hi ha una manera de representar millor als teus votants que no és l’estabilitat, ni pressupostos cada any, ni càrrecs intermedis a Conselleries… és pactar polítiques i dur-les a terme o deixar caure el soci de govern de torn. I més quan assenyalen una persona innocent i perseguida com Mònica Oltra, o el seu equip. Una pregunta quasi retòrica… Està influint més Vox al PPCV des de fora del govern o va tenir més influència política Compromís sobre el PSOE des de dins del govern?
- Comuniquem, inventem, innovem. Era la nostra senya d’identitat, no? Deixem-nos d’adjectius i –ismes i centrem-nos a construir un relat, una identitat, una emoció. De fet, ja la tenim: la valenciana. Encarnem la identitat valenciana enfront dels qui volen esborrar la nostra petjada, la nostra llengua, la nostra cultura. Posem-nos drets i encenem la gent!
- Trepitgem els pobles i fem captació: Els col·lectius de Compromís envelleixen a passes agegantades. JovesPV és una ferramenta útil, moderna i molt ben organitzada, però no pot recaure sobre la mateixa la tasca de captació a tot el País. Cal que ens posem a treballar, i cal que ho fem com abans.
És cert que haver governat (per al votant neutral, Vox no ho ha fet) taca un poc la imatge de “novetat”, de “revulsiu”, de “sentit de pertinença” innocent que Vox encara té. És cert, també, que el votant d’esquerres és molt més exigent que el de dretes. A nosaltres no se’ns perdona la corrupció, a ells se’ls perdona Revuelta. No hem triat nosaltres les normes del joc.
Però hi ha marge de millora perquè Compromís torne a tindre una militància mobilitzada que òmpliga de somriures taronja les urnes del 2027. I no, no hem de dir que “A Compromís li va la vida en això”, sinó, sabedors com som del que es juga el nostre País en economia, habitatge, turisme, territori i llengua… Cal dir: “Als valencians ens va la vida en això”.
Ah, i sobre si per a això cal Federació, Partit Únic o totum revolutum, parlem un altre dia!
Bon Nadal i per un 2026 de feina i lluites compartides!
Andreu Martínez és regidor per Compromís a la Pobla de Vallbona (el camp de Túria).
