La forma sospitosa a través de la qual un presumpte empresari retirava diners cada dia en un caixer automàtic ha permés desenvolupar una operació a la Policia espanyola que ha tingut el desenllaç de 125 detinguts arreu de l’Estat, la major part d’ells a Elx. El motiu, l’expedició de documents falsos per regularitzar la situació de migrants utilitzant les criptomonedes.
L’organització va arribar a treballar amb una trentena d’empreses a les quals assignava testaferros que servien per a ocultar tot un entramat per a regularitzar migrants davant la Seguretat Social, tot tenint com a domicili social un prostíbul que era propietat del cap de la xarxa.
En total s’han practicat una dotzena d’escorcolls domiciliaris, en els quals s’han intervingut 124.000 euros en efectiu, quatre vehicles de luxe, cinc equips informàtics, una granja per a minar criptomonedes i 112.000 euros en monedes virtuals que la trama empresarial utilitzava per a blanquejar els beneficis obtinguts de la seua activitat il·lícita.
La investigació es va iniciar a l’octubre del 2020, quan es va tindre coneixement que un suposat empresari podia estar cometent diferents delictes com ara estafa, falsedat documental o blanqueig de capitals amb la presumpta col·laboració d’un despatx d’advocats.
Els investigadors van comprovar que les empreses a les quals es trobava vinculat el sospitós com a apoderat o administrador no podien ser localitzades físicament ni virtual, i van descobrir després que la seu d’aquestes empreses remetia a un prostíbul propietat del responsable de la presumpta xarxa criminal.
La xarxa es dedicava a la creació d’empreses fictícies amb els objectius de confeccionar factures falses a empreses, que eren utilitzades per a dur a terme distints fraus a la Hisenda pública i per a regularitzar migrants de manera fraudulenta. A més, comptaven amb un infiltrat dins de l’Administració General de l’Estat que els ajudava en aquest propòsit i els avisava de possibles investigacions.
Les empreses fictícies facilitaven als migrants documentació, contractes i ofertes de treball a canvi d’un deute d’entre 3.000 i 6.000 euros. També realitzaven tràmits d’obtenció o renovació de permisos de residència, i fins i tot van fer servir una de les empreses fictícies per a obtindre un crèdit de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) de manera fraudulenta i amb la connivència de treballadors d’una entitat financera.
