Abillats amb cartells en els quals podia llegir-se “basta ya de abusos de la banca” o “no queremos ser accionistas de Bankia”, els assistents, convocats per l’associació Adicae en el marc de la seua campanya de protestes ‘Toc a la banca’, han mostrat la seua “indignació” amb crits de “lladres” i “xoriços” dirigits als responsables de l’entitat.
La coordinadora d’Adicae al País Valencià, Lorena García, ha lamentat que les persones que van adquirir preferents o deute subordinat “pensant que era termini fix” s’han convertit en accionistes, amb una quitació sobre la seua inversió, i ha advertit que les seues pèrdues “poden ser majors” en funció de l’evolució del valor d’aquestos títols en la Borsa.
Ha detallat que l’associació ha presentat demandes col·lectives perquè s’anul·len les compres inicials d’aquestos productes d’inversió venuts “a persones estalviadores amb un perfil sense risc, que no haurien d’estar ficades en aquest enrenou”.
El perfil dels titulars és, segons ha explicat, de persones d’uns 60 anys amb un estalvi mitjà de 20.000 o 30.000 euros, “normalment l’estalvi de tota la vida, que confiaven en el seu banc de tota la vida i això els ha portat ara a veure’s atrapats en accions forçoses”. Alhora, ha instat a la mobilització “com una forma de pressió més als bancs i als poders”.
La concentració, que no havia estat comunicada com en anteriors ocasions per a no ser “multitudinària” -ha indicat García-, ha estat vigilada per una dotzena d’agents, que han identificat alguns dels assistents.
Els estalvis “de tota la vida”
Entre els manifestants, Àngel ha comentat als mitjans que el “van enganyar, estafar i robar” amb un termini fix en què havia posat els diners de la liquidació que va rebre de la seua empresa. El van aconsellar que els fiqués “en un altre lloc que m’anava a donar més rendiment”. “Als 6 mesos vaig anar a traure els diners i no em van deixar; la directora em va cridar un dia i em va dir: o passes tot això a accions o et quedes sense diners”.
Per la seua banda, Maria també ha mostrat la seua “indignació” perquè va destinar els seus estalvis, “de tota la vida”, a preferents el 2002 i a subordinada el 1999, mentre que José ha assenyalat que la seua dona i ell van dipositar 130.000 euros en aquest tipus de productes.
