La plaça va quedar en silenci. La desena protesta per la DANA, celebrada aquest divendres a València , va retre homenatge a les víctimes amb un gest tan senzill com contundent: les persones assistents van formar un cercle i van llegir, una a una, totes les víctimes. En un moment de la lectura es van encadenar “quatre Javiers seguits”, un detall que va colpir la plaça i va reforçar el caràcter solemne de l’acte. Al final, va esclatar el crit: “No són morts, són assassinats”, seguit de “Mazón, dimissió!”.
Aquesta ha sigut la desena convocatòria i s’hi ha tornat a recordar que “darrere de deu mesos hi ha 334 dies de dolor” i un homenatge a les 228 víctimes mortals. L’ambient, marcat per la calor i la humitat, no va impedir una participació notable i una posada en escena austera i efectiva: els noms escrits en cartells, la marxa en cercle i un respecte sepulcral entre lectura i lectura.
Rosa Àlvarez, presidenta de Víctimes Dana, va sintetitzar el malestar amb un missatge directe a les institucions: “Demane la dimissió de la vicepresidenta segona. També de Rovira. No els tenim por i no em faran callar”. Àlvarez va afegir una petició expressa a Carlos Mazón: “Que tinga la decència de no riure’s de nosaltres”. El clam per un relleu polític es va repetir en diverses intervencions espontànies.
Toñi, una altra de les veus que va agafar el micro, va posar l’accent en la persistència de la mobilització: “Estarem ací fins a la seua dimissió. Tenim un govern valencià inútil”. El missatge va connectar amb els lemes que han anat consolidant-se al llarg de les convocatòries: “No són morts, són assassinats” com a denúncia de la responsabilitat política i “Mazón, dimissió!” com a consigna central.
L’acte va tancar amb un gest sonor, van fer sonar l’alarma, un avís col·lectiu que vol simbolitzar, segons els convocants, que el temps corre i que calen respostes i responsabilitats. Entre el silenci i els crits, la imatge que va quedar a la plaça va ser la d’un cercle que no es trenca: cartells amb noms, una lectura compartida i una comunitat que, mes rere mes, reclama veritat, justícia i canvis reals en la gestió i l’atenció a les víctimes.
