RedactaVeu / Gandia.
Una vegada analitzats els pigments emprats en les plaquetes de la cova del Parpalló de Gandia (la Safor) ha quedat demostrat que aquests van ser obtinguts d’òxids de ferro naturals com l’hematites, per a fer els rojos, i la goethita, per a fer els grocs.
Tal com explica la Universitat de València en un comunicat, aquests compostos apareixen en combinació amb carbonats de calci, argiles i quars, la presència dels quals és comuna a les terres roges i grogues. L’estudi, publicat en la revista científica Plos One, i elaborat per investigadors de la Universitat de València mitjançant tècniques no destructives, constitueix la primera caracterització d’aquests pigments en un dels jaciments paleolítics més importants de la península Ibèrica. Aquestes anàlisis completen un altre estudi efectuat fa tres anys, que ja es va centrar en els pigments negres a les plaquetes de la mateixa cova.
Plaqueta de la cova del Parpalló. Foto: UV.
Clodoaldo Roldán, investigador de l’ICMUV, destaca que els motius figuratius van ser realitzats amb pigments naturals basats en òxids de ferro rojos (hematites), grocs (goethita) i altres òxids de ferro inespecífics procedents de l’entorn geogràfic de la cova del Parpalló.
L’estudi també té com a objectiu analitzar l’evolució del color dels pigments i comprovar si aquests es degraden i en quina mesura. Actualment les plaquetes del jaciment arqueològic es troben al Museu de Prehistòria de València, a caixes d’emmagatzematge o a vitrines d’exposició. “Si quan passe un període de temps no hi ha variació de les coordenades cromàtiques, és que no hi ha degradació del color”, completa Clodoaldo Roldán.
Valentín Villaverde, catedràtic de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga i membre de l’equip investigador, ha destacat que els resultats obtinguts “confirmen que, en aquest jaciment, es van utilitzar les mateixes tècniques i colorants que s’han assenyalat fins ara en les anàlisis de figures parietals pintades de la mateixa cronologia. Aquesta coincidència resulta molt interessant, ja que constitueix un argument a favor de la similitud dels procediments emprats durant el paleolític en l’art moble i en l’art parietal”.
Cova del Parpalló
Els científics valencians han analitzat les plaquetes de la cova (pedres calcàries de superfície plana i diversos gruixos) que mostren en la seua superfície representacions zoomòrfiques, ramiformes i geomètriques executades amb pigments rojos i grocs. La cova del Parpalló abasta una cronologia entre fa 23.500 i 14.000 anys i el seu material arqueològic està format per gravats i pintures realitzats en més de 5.000 plaquetes de pedra calcària que mostren l’expressió cultural de les poblacions caçadores i recol·lectores del paleolític superior de la franja mediterrània peninsular.
Col·laboració
La investigació és fruit d’una col·laboració multidisciplinària de l’ICMUV i del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València i es desenvolupa en el marc d’un projecte centrat en el paleolític mitjà i superior del Mediterrani espanyol, els objectius del qual són, entre altres, la caracterització de les matèries primeres i els seus sistemes de gestió, la definició de les cadenes operatives lítiques i òssies i la caracterització de les matèries colorants. El projecte té el suport del Ministeri d’Economia i Competitivitat i del programa Prometeu de la Generalitat Valenciana.
