L’Associació Cívica El Camí al País Valencià ha organitzat una caminada des de Fontanars dels Alforins (la Vall d’Albaida) fins a la Font de la Figuera (la Costera) el dissabte 18 de gener.
El punt de trobada serà la plaça de l’Església de Fontanars dels Alforins a les 8.30 h, per a deixar els cotxes, i la marxa començarà a les 9 h. El camí transcorre per un paisatge de xicotets turons, plens de vinyes, a prop de la Bastida de les Alcusses, on hi ha el poblat iber del famós guerrer de Moixent, que aquesta vegada no es visitarà. L’esmorzar tindrà lloc a mig camí i, a la Font de la Figuera, es farà una visita al Museu Històric-Etnològic «La Costera» abans de dinar. Després, a l’església, s’hi podrà admirar el retaules de Joan de Joanes. Per a acabar la jornada, es durà a terme una ruta al poble.
A la fitxa de la caminada podeu trobar més detalls i, si voleu participar-hi, cal omplir el formulari d’inscripció.
La Font de la Figuera
El poble està situat en la convergència entre dues valls, la de Montesa i la d’Albaida, en una zona on hi ha vestigis d’ocupació humana des del Paleolític superior. L’economia del municipi, agrícola per necessitat, es basa en la trilogia mediterrània de vinya, olivera i cereal. Les primeres referències al raïm les trobem en la Carta Pobla, quan el 1315, el primer senyor de la localitat, Gonçal García, concedeix el privilegi als habitants de cultivar el raïm i vendre’n el vi. És a partir d’aquest moment quan comença el període d’expansió del producte a la zona i són d’aquests anys els primers cellers que es conserven a la localitat, cellers subterranis on romanien el vi i l’oli a l’espera de la comercialització, una tipologia de celler que encara hui es pot visitar.
El Museu Històric-Etnològic «La Costera» s’ubica a l’antic celler Les Masseretes (segle XVIII), vestigi d’una època en què la Font de la Figuera tenia més d’una vintena de cellers actius. S’hi exposa el procés d’obtenció del vi a partir del raïm i, a més, inclou recreacions de les estances d’una casa tradicional de la Costera.
Així mateix, també disposa d’una almàssera, una destil·leria, una zona d’eines agrícoles i l’«espai Vicent Tortosa», on es poden admirar els gegants i cabuts del millor artista faller de la Costera, així com pintures, objectes i documents relacionats amb el creador local. Els objectes exposats al museu, majoritàriament donacions del veïnat, són fruit de l’esforç dut a terme durant anys per l’associació local Amics de les Tradicions i pel consistori.
Joan de Joanes
Joan de Joanes (1510-1579), el pintor més important del Renaixement valencià i, segons algunes fonts, nascut a la Font de la Figuera, va dur a terme un retaule per a l’altar major de l’església de la Nativitat de la Mare de Déu de la localitat.
Joan de Joanes, fill del també pintor Vicent Macip, va pintar a l’oli entre 1547 i 1550 la que es considerada una de les obres mestres de l’època, una obra del període de maduresa de l’artista en què en són perfectament recognoscibles els trets més destacats: l’expressió dels rostres, l’ús de la llum, el misticisme dels paisatges i la representació d’unes figures que passaran a ser icones del Renaixement.
El retaule de la Font de la Figuera consta de 26 taules pintades a l’oli on es narra des del naixement de la Verge Maria fins a la crucifixió de Jesucrist, en un recorregut visual per les escenes mes destacades de la història sagrada: l‘adoració dels pastors, l’epifania, l’oració en l’hort, la resurrecció, la dormició de la Verge… A més, sembla que fou encarregat pels jurats de la Font i que Brianda de Maça hi va tindre algun paper rellevant, ja que el seu rostre apareix en un lloc destacat en l’escena del Naixement de la Verge.
L’any 1936, en els dies previs a la Guerra Civil, aquest va sofrir greus danys en l’incendi del temple. El foc va afectar part del retaule, incomplet des de finals del segle XIX, quan Carles IV, de visita a la localitat, se n’emporta 3 taules que en l’actualitat es conserven al Museu del Prado (Madrid).
