«Abans de comprar els tiquets per a la visita vam preguntar si seria en valencià i ens van assegurar que depenia de la majoria, que això ho decidia cada grup», explica Àlex Gisbert en denunciar la discriminació lingüística patida aquest passat cap de setmana en visitar el castell de Benissanó (Camp del Túria).
Això, però, mai va arribar a preguntar-se, segons explica Gisbert: «De primeres, la guia ja es va presentar directament en castellà i va limitar-se a preguntar-nos d’on érem». Tots els visitants eren valencians, excepte dos andorrans, un argentí i un brasiler. «La guia mai va preguntar-nos en quin idioma preferíem la visita, simplement va continuar en castellà, ignorant les nostres queixes, com si sentira ploure. En algun moment va proposar-se votar, però no va arribar a fer-se perquè ni tan sols vam tenir l’opció».
El moment més surrealiusta de tots va ser quan un dels andorrans va avisar que entenia perfectament català i francès, però que amb el castellà tenia dificultats, per la qual cosa va demanar per favor que la visita es fera en valencià. La resposta de la guia va ser recomanar-li l’ús d’una audioguia. Un servei, però, que soles estava en castellà.
Gisbert, apunta a més que «en cap moment vam saber si l’argentí o el brasiler tenien problemes per entendre el valencià, no van dir res, potser perquè realment no en tenien o potser, com la guia mai va oferir realment la possibilitat de canviar d’idioma, no ho van trobar necessari».
Sense fulls de reclamació
Part del grup va trobar-se obligat a fer la visita al castell sense guia, malgrat haver comprat els tiquets. Després van demanar fulls de reclamació a l’entrada, però la resposta va ser que no en tenien i que qualsevol queixa «havia de fer-se directament al web de l’ajuntament».
«Aquest menysteniment i la manca de fulls de reclamació van contra la llei», denuncia Gisbert, qui avisa que seguirà fins al final en la seua demanda.
Queixes lingüístiques
El 2022, la Plataforma per la Llengua va recollir 2.145 queixes per discriminació lingüística a tots els territoris de parla catalana, segons l’informe anual de l’entitat presentat l’any passat i que encara és el més recent.
D’aquests, 136 casos van ser al País Valencià i la sanitat va ser el sector on van concentrar-se més denuncies. L’entitat té una bústia oberta per denunciar casos similars de discriminació lingüística, que en alguns casos poden arribar a ser tan greus com l’expulsió d’un espai públic, com li va passar a una família a la piscina de Benicalap de València l’estiu passat.
