L’Associació de Comerciants del Centre Històric de València ha acusat l’Ajuntament de València, «indirectament», d’«emparar l’incompliment del que ha autoritzat» i «incitar clarament als excessos» en els esdeveniments celebrats en aquests barris de la ciutat durant les Falles, ja que, segons ha apuntat, «si no existeix denúncia, és impossible per a la policia controlar tot el que s’instal·la».
Per això, i de cara a dissenyar una estratègia de millora de l’escena urbana per a les Falles 2025, ha considerat «fonamental» procurar que no es produïsquen aquestes situacions «any rere any, i molt menys que aquest control recaiga» en la Policia Local, «sobrecarregant-la d’unes tasques innecessàries en unes dates en què han d’atendre infinitat de fronts».
Els comerciants demanden «des de fa anys» que el control previ s’efectue per part del sol·licitant, és a dir, de les comissions falleres: «Entenem que li correspon vetlar pel que s’instal·la en la seua demarcació i que s’ajuste en el que estipula en el ban faller i està autoritzat».
En aquesta línia, avisa que aquestes situacions «acaben produint reiteradament situacions absolutament injustes, a més d’intolerables per al comerç local, que es veu anul·lat, invisibilitzat i menystingut». I afegeix que causen també «perjudicis econòmics en alguns casos, la qual cosa resulta encara més greu».
«Revisió profunda»
Per tant, ha exigit una «revisió profunda» de la redacció del ban faller amb el propòsit d’«ordenar i planificar» les instal·lacions com ara xurreries o bunyoleries en espais protegits, «seguint els criteris que han de reunir aquestes ocupacions».
Tot això, amb l’objectiu de «reduir les afeccions», incorporar «de manera integral» les condicions i criteris d’aquests elements que s’incorporen «encara que siga efímerament al paisatge urbà» del centre històric i l’Eixample per a «impulsar la regeneració de la imatge d’aquestes instal·lacions en la via pública» i aconseguir «les millores de qualitat en les estampes urbanes en els espais protegits» en les dates en què la ciutat rep «el nombre més gran de visitants».
En aquest punt, els comerciants han recalcat la idea que, encara que la instal·lació d’aquests elements «siga efímera, no justifica el greu deteriorament que incorporen al paisatge urbà, mancant de sensibilitat i respecte cap a aquells elements que posseeixen valor patrimonial i que preserven el caràcter de Ciutat Vella i de l’Eixample com a llocs emblemàtics».
A més, l’associació ha subratllat la importància d’«articular les necessitats festives i les comercials» de manera que totes elles «contribuïsquen a reforçar les nostres fortaleses i la nostra identitat» i a «enriquir la imatge cultural de València». Per això, ha apostat per la creació de «nous escenaris que doten de qualitat ambiental aquests espais públics de caràcter singular».
«Reclams improcedents»
Així mateix, ha lamentat que les extensions publicitàries que llueixen «com a reclam» aquests llocs resulten «del tot innecessàries, a més d’improcedents», en ser «contràries a la filosofia» del Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella, «molt preocupat perquè els procediments d’intervenció contribuïsquen a la millora de la imatge urbana potenciant els seus valors paisatgístics», i que s’aplica de forma «molt estricta» als establiments locals, però «s’obvia en relació amb aquests llocs impropis d’un centre històric».
D’aquesta manera, ha considerat «enormement injust» que es permeten aquestes instal·lacions en un període on «l’afluència turística és enorme», quan, durant la resta de l’any, als empresaris de la ciutat «se’ls exigeix mil requisits per a la retolació i adequació de les façanes dels seus establiments, i mai arriba a proposar-se imatges tan esperpèntiques com les que es permeten a aquests llocs durant la celebració d’unes festes declarades Patrimoni». «Aquesta disparitat de criteris no es pot concebre», ha advertit.
«Traure el botelló» del centre
A més, ha proposat la creació d’un «verbenòdrom» amb totes les instal·lacions necessàries amb la finalitat de «garantir la salubritat i la seguretat» dels assistents i «traure el botelló» que genera aquesta classe d’esdeveniments en el centre de la ciutat.
El col·lectiu ha argumentat que, si el finançament de les falles implica la celebració de revetles, hauria d’establir-se «un lloc dotat de les infraestructures necessàries on aquestes puguen dur-se a terme sense interferir en la vida ciutadana» i on el cost de la neteja «siga assumit pels qui se’n beneficien».
