Les persones que resideixen a l’estat espanyol estan obligades a inscriure’s en el padró del seu municipi, però els migrants i refugiats que proven d’accedir al padró municipal de València «han de superar importants barreres per a complir amb aquest deure», ha denunciat aquest dimarts la Comissió d’Ajuda al Refugiat a València (CEAR). Així mateix, ha criticat que la necessitat d’empadronar-se és «objecte de negoci a la ciutat» i els migrants «es veuen obligats a pagar».
CEAR ha assenyalat algunes de les dificultats, com ara que als sol·licitants de protecció internacional se’ls continua exigint el passaport en vigor, aspecte no contemplat normativament, i, en el cas de menors, el certificat de naixement del país d’origen i també el document de pàtria potestat del progenitor i la progenitora, en famílies que són principalment monomarentals i, que, de vegades, es demana l’autorització del propietari de l’habitatge quan l’empadronament el sol·licita el titular del contracte d’arrendament.
Així mateix, ha indicat que l’Ajuntament del Cap i casal estableix un procediment especial d’empadronament per als casos que no compleixen amb tots els requisits exigits en relació amb l’habitatge i que es troben en situació d’exclusió social, això és, persones que no gaudeixen de sostre o sense domicili fix, o persones que no puguen acreditar la disponibilitat de l’habitatge on viuen.
En conseqüència, ha remarcat, les persones que no poden empadronar-se no poden accedir a altres drets bàsics ni tampoc als «escassos recursos d’acolliment» dirigits a aquelles famílies migrants en situació «d’extrema vulnerabilitat social», com ara regularitzar la situació administrativa mitjançant l’arrelament; tramitar i renovar la targeta sanitària; accedir als serveis públics de formació i ocupació; escolaritzar els menors en centres educatius, o accedir a prestacions socials com l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Valenciana d’inclusió i habitatges socials.
Síndic de Greuges
En una resolució del 9 de setembre, el síndic de Greuges va acordar iniciar una investigació sobre la situació, arran de les queixes presentades des d’associacions de caràcter social o persones individuals i atés que «aquest registre afecta de manera particularment intensa els qui estan en situació de risc d’exclusió o d’especial vulnerabilitat, perquè és necessari per a l’accés a serveis bàsics com, per exemple, sanitat, educació, habitatge públic, dependència, inserció o formació laboral».
El síndic insta el consistori que informe de quin és l’estat actual d’aplicació del protocol municipal en matèria d’empadronaments especials, aprovat per l’Ajuntament el 2022; quin és el criteri municipal respecte a les persones que resideixen de manera efectiva al municipi, però en situació especial d’allotjament (assentaments, sense habitatge o sense títol, o semblants), o en quins casos exigeix a aquestes persones l’empadronament per a l’accés a tràmits i serveis municipals.
De sis mesos a un any
No obstant això, segons l’entitat, aquest procediment, s’allarga entre «sis mesos a un any» quan hauria de resoldre’s en «un màxim de tres», i «resulta contraproduent, ja que hem tingut coneixement de persones que han sigut desallotjades del lloc on residien després de la visita de la Policia Local».
Una altra de les dificultats identificades és la pèrdua de l’empadronament, atés que la inscripció en el padró municipal de les persones estrangeres no comunitàries està subjecta a renovació periòdica cada dos anys. «Moltes persones han sigut donades de baixa en el padró sense prèvia notificació, afectant greument en el seu procés d’inclusió», denuncia l’entitat.
Per part seua, l’Ajuntament de València ha afirmat que el padró ja s’ha «reforçat amb més personal per a accelerar els tràmits, davant l’augment de la demanda d’aquesta mena de casos».
Així mateix, ha afegit que les entitats socials «saben que, davant casos més vulnerables, poden notificar-ho al padró perquè s’agilitze» i ha avançat que està estudiant amb Serveis Socials «abordar situacions com ara els assentaments», encara que ha precisat que «la llei no permet empadronar a ningú que no tinga identificació, siga DNI o passaport».
