Compromís ha denunciat que el Consell ha duplicat la despesa destinada a derivacions quirúrgiques a la sanitat privada: dels 22 milions previstos als pressupostos aprovats al maig, fins als 48 milions executats “a hores d’ara”. La formació sosté que la xifra no respon a necessitats assistencials reals, sinó a una política que “trasllada recursos del sistema públic al negoci privat”.
Segons el diputat i portaveu de Sanitat, Carles Esteve, la Conselleria justifica l’augment al·legant més demanda, però, al mateix temps, ha suprimit les hores extra dels equips públics —l’anomenat autoconscient— que permetien ampliar consultes i cirurgies en horari de vesprada als hospitals del País Valencià. “És un escàndol moral i econòmic que el Consell del PP, mentre acumula llistes d’espera eternes i soscava programes essencials com el del cribratge de càncer de mama, decidisca desmantellar el pla de xoc dels professionals i equips que ja existeixen en el sistema públic valencià”, afirma Esteve.
La nota de premsa alerta que la derivació massiva cap a centres privats “no només representa un traspàs injustificable de fons públics a empreses privades, sinó que també agreuja les desigualtats: mentre el sistema públic assumeix els casos greus i urgents, la privada es concentra en les intervencions menys complexes”. Per a Esteve, això configura un model que “empobreix” la capacitat resolutiva de la xarxa pública i consolida incentius perquè la privada augmente el seu volum d’activitat a costa de diners públics.
“El PP no està gestionant la sanitat, està regalant-la”, remarca el portaveu, que vincula la nova política sanitària amb “un pla per desmantellar el sistema públic i afavorir els amics” de la sanitat privada. En aquest sentit, la coalició defensa que la manera eficient i justa d’alleugerir llistes és reforçar l’activitat ordinària i extraordinària dels hospitals públics, no externalitzar processos de manera “generalitzada”.
Davant d’aquest escenari, Compromís exigeix dues mesures immediates: reactivar l’autoconcert amb els recursos humans i materials existents en la sanitat pública, i impulsar una auditoria independent que quantifique i fiscalitze l’augment de les derivacions i els criteris de contractació utilitzats enguany per la Conselleria. L’objectiu, assenyala la formació, és acreditar on s’estan destinant els fons i si les decisions adoptades milloren realment l’atenció a les pacients i redueixen les llistes d’espera.
Conselleria es va negar a donar les dades de les mamografies
La Conselleria de Sanitat s’ha negat a lliurar al Ministeri les dades del cribratge de càncer de mama. El conseller Marciano Gómez ho condiciona a un “document de consens” estatal i a un sistema informàtic “fiable”, mentre la portaveu Susana Camarero justifica la negativa perquè no vol que “les dades siguen manipulades”. La polèmica esclata amb l’ombra de fins a 90.000 dones pendents de citació; Compromís afirma que enguany s’han fet 12.000 mamografies menys que en el mateix període de l’any passat, mentre que el PP sosté que n’hi ha 11.423 més. Alhora, una sentència del TSJ obliga el Consell a donar les xifres de derivacions de mamografies a la sanitat privada, en un context en què la supressió de l’autoconcert hauria tensionat els serveis de radiologia i incrementat l’externalització de proves.
