Acció Ecologista-Agró ha emès un comunicat en què denuncia que al País Valencià hi ha una trentena de Llocs d’Interès Comunitari (LIC) que continuen sense normes de gestió aprovades després d’haver obtingut aquesta catalogació.
Tal com detalla l’entitat, l’any 1992 es va aprovar la Directiva Hàbitats des d’Europa amb la intenció de protegir i gestionar els espais declarats dins la Xarxa Natura 2000, com són els LIC i les ZEPA (Zones d’Especial Protecció per les Aus). L’objectiu, argumenten, era crear una xarxa ecològica europea «coherent de zones amb hàbitats singulars i protegir-los, així com a les espècies vegetals i animals que hi poden albergar».
Per a fer possible aquesta realitat, cada estat europeu va enviar un llistat proposat la catalogació com a LIC de diferents llocs i dotar-los de mesures de conservació. La llista que va enviar l’Estat espanyol va ser aprovada, si bé el paper desenvolupat per l’Estat no s’ha ajustat a les pretensions europees.
Així, si més no, ho explica Acció Ecologista-Agró, que indica que Brussel·les va iniciar un procediment d’infraccions al 2015 que no va ser respost per l’Estat espanyol, que hi apareixia. La Comissió Europea va instar l’Estat a completar la designació com a Zona d’Especial Conservació (ZEC) de tots els LIC. Actualment, l’Estat espanyol continua sense designar com a ZEC 345 LICs, trenta dels quals estan al País Valencià. Tal com apunta l’entitat ecologista, això suposa que més de la quarta part del conjunt dels LICs es troben «desprotegits ambientalment i sense objectius de conservació en no disposar de Plans de Gestió». Al País Valencià, el percentatge augmenta al 33%.
Els LICs valencians desprotegits
Segons l’entitat, entre els 30 espais valencians que encara no tenen normes de gestió aprovades hi ha espais inserits dins de parcs naturals com ara l’Albufera o el Penyagolosa, i també d’altres llocs de referència com ara la serra d’Irta, l’illa de Tabarca o el Montgó. Aquests espais, cal dir, estan protegits per la normativa que regula els parcs naturals, tot i que des d’Acció Ecologista-Agró precisen que els plans de gestió esmentats són «igualment necessaris».
En canvi, «altres espais no tenen cap altra normativa, fet que els converteix en zones de més urgència i vulnerabilitat per aplicar les normes de gestió». Entre aquests hi ha el riu Xúquer, el curs mitjà del riu Albaida, el curs alt del riu Millars o els Ullals del riu Verd, espais d’aigua «molt sensibles al canvi climàtic i que necessiten una cura especial per a evitar la seua degradació».
Acció Ecologista-Agró va elevar una consulta a la Comissió de Peticions de la Unió Europea, que va informar sobre la realització d’un seguiment dels progressos realitzats per l’Estat espanyol per no haver designat els LIC com a zones de protecció especial i per no haver fixat objectius de conservació específic.
Per això, l’entitat mediambiental exigeix a la Generalitat i al Govern espanyol accelerar la tramitació d’aquestes normes de gestió a les zones de la Xarxa Natura 2000.
Una altra de les entitats que denuncien aquesta realitat, Xúquer Viu, afegix a més que sense les normes de gestió les zones de la Xarxa Natura 2000 no asseguren cap tipus de protecció o millora als espais, perquè no s’adopten mesures ni objectius de conservació específics ni adequats, tal com exigeix Europa.
