Associacions veïnals i ONG mediambientals han denunciat suposades «irregularitats» en l’aprovació del PAI del Golf de Torreblanca (la Plana Alta). Segons han informat, el Jutjat número 2 de Castelló de la Plana ha incoat diligències per a esbrinar la identitat i circumstàncies de les persones responsables i dels fets succeïts.
Segons aquests col·lectius, la denúncia per prevaricació, falsedat en document públic i malversació de cabals públics va ser presentada per l’associació Anem anant-Ciutadans per Capicorb, Associació Protectora de la Naturalesa Llevantina-Ecologistes en Acció (APNAL) i GECEN.
Aquestes entitats han presentat una querella contra els acords del Ple de l’Ajuntament de Torreblanca en els quals es va aprovar l’«Expedient 1179/2019 Proposta d’adjudicació de la condició d’agent urbanitzador a l’agrupació d’interés urbanístic Azahar Sea Torreblanca del PAI per al desenvolupament dels sectors 4, 7, 8, 9 i 10, de sòl urbanitzable».
«Irregularitats»
Les associacions, «en línia amb l’assenyalat per l’informe de la secretària municipal de data de maig del 2023, l’informe de l’interventor municipal de maig del 2023 i l’informe del secretari municipal de març de 2024», indiquen les suposades «irregularitats» del projecte per «pretendre aprovar-se amb una Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del 2003, caducada fa més de deu anys, i la inclusió dins del PAI de Sòl No Urbanitzable d’Especial Protecció, en contra de tota possibilitat legal, en referència a la zona cartografiada per la Conselleria com a zona humida, saladar de Torrenostra Clot de Tomàs, que abasta unes vint-i-quatre hectàrees dins del mateix PAI».
També recorden que la mateixa situació es va donar a la zona humida no catalogada, i que ara ja ho està, del Quadre de Santiago.
A més, consideren que falta la certificació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) de suficiència de recursos hídrics, i hi ha «inexistència» de sistema de depuració d’aigües residuals. A més, han apuntat que, el maig del 2024, «no havent-se dut a terme absolutament cap obra del PAI, van véncer els cinc anys de cadència que el PATIVEL concedia als ajuntaments que tingueren ja feta la reparcel·lació d’una unitat d’execució afectada per aquesta norma».
«L’Ajuntament, amb informe de l’arquitecte municipal, pretén que la construcció en el municipi d’una carretera el 2010 fora del PAI permetria absurdament aplicar l’excepció a aquest termini de cinc anys que determinava el PATIVEL», remarquen.
Així mateix, han subratllat que «al marge queden també les qüestions referents a l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, la normativa d’equilibri pressupostari del municipi, i la protecció de béns patrimonials històrics».
Denúncia
La denúncia pel delicte de prevaricació i malversació de cabals públics es formula contra els representants de la corporació municipal que van aprovar les bases de programació esmentades i l’adjudicació a agent urbanitzador, i pel delicte de falsedat en document públic, contra l’arquitecte municipal, aclareixen les entitats.
I assenyalen que, «com si la llei Cambó del 1918, que dessecava els aiguamolls a Espanya sota un marc ideològic en el qual s’afavoria la transformació del medi natural en supòsits nous territoris productius i organitzats, estiguera vigent, s’ignora el saladar de Torrenostra, el valor ecosistèmic del litoral, la comunitat vegetal d’altíssim valor que posseeix, el seu valor paisatgístic i es procedeix a la seua destrucció en pro del marc ideològic de l’especulació urbanística».
«No classificar com a Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial (SNUPE) tots els aiguamolls i saladars cartografiats i delimitats en la cartografia de la Conselleria de Medi Ambient, i procedir a la seua destrucció suposa, presumptament, un acte delictiu que recorre el camí oposat al marcat per la Llei de Restauració de la Naturalesa que imposa, prioritàriament, protegir de l’urbanisme salvatge els espais naturals amb valors significatius de la seua destrucció, restaurar-los i posar-los en valor», conclouen.
