L’Associació Naturalista d’Aiora i la Vall (ANAV) ha denunciat davant la Fiscalia de València i la Fiscalia General de l’Estat presumptes irregularitats en la tramitació de les avaluacions ambientals dels projectes de cinc parcs fotovoltaics a la Vall d’Aiora-Cofrents, atés que considera que poden constituir delictes ambientals.
Segons ha informat l’entitat, aquestes denúncies s’emmarquen dins de la línia estratègica de litigis que ha començat la Coordinadora per una Ubicació Racional de les Energies Renovables al País Valencià i és la primera que ho fa en aquesta comarca, però adverteix que hi ha «uns 20 macroprojectes més a la cua».
L’associació critica que la Vall d’Aiora-Cofrents «ha sigut triada per les autoritats com a terra de sacrifici per a implantar el nombre més gran possible de parcs fotovoltaics», després de la instal·lació el 1982 de la nuclear de Cofrents, que ha «condicionat el futur de la comarca».
Convertir la Vall en un «abocador»
«Després han sigut diversos els intents de convertir aquesta terra en un abocador»: «de residus sòlids urbans, de parallamps radioactius, de centre de transferència de residus, de residus radioactius, macrogranges, etc.», ha explicat l’entitat. «Són incomptables les vegades que les autoritats han mirat cap a aquesta vall, però no amb bons ulls, sinó amb l’objectiu de portar perills o fems», ha remarcat.
En aquesta línia, ha lamentat que es van instal·lar 215 molins eòlics, amb una potència total de 334 MW, «impactant a les nostres muntanyes, que són llocs protegits en l’àmbit europeu, perquè integren la Xarxa Natura 2000».
Ara, ha assenyalat, que les plantes fotovoltaiques ocupen més de 2.000 hectàrees de cultius de secà –l’equivalent a 4.000 camps de futbol-, seran «arrasats per plaques solars, un total de 1.400 MW de potència».
Entre les suposades irregularitats que apunta, esmenta que existeix «un clar cas de fragmentació de projectes», perquè quatre de les plantes denunciades «tenen una potència menor de 50 MW, el límit per damunt del qual la tramitació és competència de l’Estat, segons estableix l’article 3.13.a) de la llei 24/2013 de 26 de desembre, del Sector Elèctric».
Espècies en perill d’extinció
A més, assegura que l’administració ha admés Estudis d’Avifauna «incomplets» en quatre d’elles, que és el mateix per a set més i per al Pla Especial d’ordenació d’Infraestructures de Generació d’Energia Solar Fotovoltaica dels municipis de Xarafull, Zarra i Aiora.
En la mateixa línia, subratlla que no s’han valorat les afeccions a espècies en perill d’extinció, com ara el milà real i l’àguila imperial –en expansió en la zona i amb projecte per al seu assentament- o l’existència d’un altre projecte per a l’atracció del linx ibèric. «Aquests projectes es fan perquè es tracta d’una comarca idònia per a la recuperació i pervivència de fauna amenaçada», ha avisat l’entitat.
En aquest àmbit d’argumentació, assegura que s’ha «ocultat» en tota la tramitació dels expedients que l’àguila cuabarrada «es troba en perill d’extinció» i que no ha existit un Estudi de Repercussions sobre la Xarxa Natura 2000; que en les Declaracions d’Impacte Ambiental (DIA) dels projectes «s’ignora» la presència d’Àrea Estratègica 1 de recàrrega d’aqüífers; que no s’ha tingut en compte el valor paisatgístic del Paisatge de Rellevància Regional i que existeix incompatibilitat amb el planejament local del municipi.
Les DIA, «pur tràmit»
ANAV té el «total convenciment» que s’estan autoritzant «pràcticament la totalitat dels projectes de plantes fotovoltaiques que es presenten per a la Vall simplement perquè la zona s’ha declarat de “prioritat energètica”, per tant, les avaluacions d’impacte ambiental són pur tràmit, de manera que no es valoren prou els factors mediambientals que són afectats per aquests macroprojectes».
«I el pitjor de tot això és que la declaració de prioritat energètica amb què les autoritats han batejat la Vall es va tramitar d’urgència i sense consens, a més basant-se en informes poc clars i mancats de suficient rigor cientificotècnic», ha conclòs.
