La plataforma Oriwa, que va sorgir arran de l’incendi de Begís (l’Alt Palància) de 2022, denuncia que «dos anys després, els municipis de la capçalera del Palància continuen sense inversions tant per a reactivar l’economia com per a intervindre en l’entorn forestal».
L’entitat lamenta les conseqüències de l’incendi per a l’economia dels cinc municipis que formen aquesta associació per a la recuperació socioambiental: Begís, el Toro, Teresa, Toràs i Sacanyet.
En primer lloc, assenyala que el paisatge cremat dissuadeix els visitants, que representaven una gran font d’ingressos a les poblacions de la zona, cosa que «amenaça els escassos serveis existents». «Si no s’actua immediatament, la despoblació pot veure’s agreujada a curt termini», adverteix.
A més, remarca que l’efecte de l’incendi en els escassos cultius que van perviure «va provocar durant el primer any una desastrosa collita d’olives que en aquest últim exercici s’ha agreujat per la sequera i la prohibició de reg per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), atés el descens de cabal del riu Palància».
«Després de 24 mesos, els particulars han pogut substituir els cultius perduts gràcies a les ajudes públiques percebudes, però la sequera impedeix regar els plançons i deixa sense efecte l’esforç econòmic a efectuar tant per part de les administracions com dels agricultors», exposa.
Caiguda de pins
Respecte a l’estat de la massa forestal, després de la «ràpida» intervenció del Ministeri per a evitar perills per caigudes d’arbres a les carreteres i les vies, l’entitat explica que s’està procedint a talar i retirar els arbres cremats en algunes zones reduïdes i puntuals de fàcil accés.
«Però queda molta extensió per intervindre -subratlla-. La situació generalitzada ofereix una fotografia desoladora amb els pins cremats encara drets i molts trencats. Des de fa uns mesos, estan començant a caure de manera perillosa tant per a les persones com per al medi».
Canvi de model
Per tot això, l’associació torna a sol·licitar, «amb més força que mai», la intervenció urgent de l’administració amb «una política clara i contundent en l’aspecte forestal» que demostre «un interés real per recuperar els nostres boscos de manera ordenada».
«L’experiència de les plantacions de pins registrades en les dècades dels 50 i 60 ens ha de portar a un canvi de model amb muntanyes vives d’espècies autòctones que permeta abordar, conjuntament, la transformació amb activitats que puguen mantindre el bosc i la població. Totes aquestes actuacions necessiten d’un suport humà i econòmic de l’administració que, desgraciadament, ens veiem en la circumstància de tornar a reclamar», conclou.
