La Fundació Franz Weber ha denunciat aquest dijous que l’Escola Taurina d’Alacant ha organitzat «classes pràctiques» a la Plaça de Bous de la ciutat el cap de setmana vinent en què participaran diversos menors d’edat. Unes activitats habituals a les escoles de tauromàquia d’arreu de l’Estat (77 inscrites en el registre del Ministeri de Cultura el 2022) i també de les tres del País Valencià. De fet, el passat 28 d’octubre, la de València, depenent de la Diputació, va acabar la temporada amb una d’aquestes «classes pràctiques» amb motiu del seu 40é aniversari. I aquest estiu, la Diputació de Castelló, encapçalada per Marta Barrachina, del PP, va decidir donar un «impuls» a la seua escola taurina (creada el 1997, un any abans que la d’Alacant) amb un «programa complet» d’activitats en diferents municipis amb l’objectiu que «xiquets i joves coneguen de prop el món del bou». L’edat d’accés a aquestes escoles varia en funció de la comunitat autònoma, però, en general, sol ser de 9 o 10 anys.
El passat mes de març, el govern espanyol, en resposta a una pregunta escrita de l’exsenador de Compromís, Carles Mulet, sobre la participació de menors en actes taurins, feia referència al Comité dels Drets del Xiquet de la Convenció sobre els Drets del Xiquet de les Nacions Unides, que en un informe del 2018 recomanava, «a fi de previndre els efectes nocius de la tauromàquia en xiquets», que «l’Estat prohibisca la participació de menors de 18 anys com a toreros i espectadors en corregudes de bous». Tanmateix, l’executiu espanyol subratllava que el Comité dels Drets del Xiquet «no aportava cap informe, documentació o estudi científic que relacionara l’assistència de menors a espectacles taurins amb efectes nocius per a aquests». Per tant, continuava, a parer seu, «des del punt de vista científic, no està acreditat que es deriven efectes negatius per als menors per la seua assistència o participació en espectacles taurins».
A més, assenyalava que «existeix una jurisprudència recent del Tribunal Constitucional que, de manera expressa i inequívoca, estableix que la competència per a establir les condicions d’assistència i/o participació de menors als festejos taurins correspon a les Comunitats Autònomes». Per tant, afegia, la normativa és «molt variada». Així, apuntava, al País Valencià, «no es permet la participació de menors de 16 anys en els bous al carrer, encara que sí que poden acudir com a espectadors (art. 36 de festejos taurins tradicionals, aprovat pel Decret 31/2015, de 6 de març, del Consell)». Tot i això, l’article 70.1 de la Llei de drets i garanties de la infància i l’adolescència, aprovada el 2018, diu: «Les persones menors d’edat no poden participar ni assistir a competicions esportives o espectacles el reglament dels quals contemple la producció de danys físics o psíquics sobre persones o animals o puguen implicar riscos per a la salut o la seguretat del menor».
«Nul interés pedagògic i social»
La Fundació Franz Weber reprova el suport de l’Ajuntament d’Alacant i de les diputacions a «una activitat nociva i perillosa», i insisteix a demanar que es «liquide» les estructures de les escoles taurines pel seu «nul interés pedagògic i social». L’entitat recorda que en aquests esdeveniments oberts a públic poden participar-hi menors des dels 14 anys, «emprant els elements clàssics de la tauromàquia i exercint violència directa sobre els jònecs».
Per això, reclama que es complisca la recomanació del Comité dels Drets del Xiquet de Nacions Unides del 2018, esmentada adés, i una altra d’agost del 2023, ja que en les seues observacions finals sobre l’estat espanyol l’òrgan d’especialistes en protecció i drets de la infància i l’adolescència va sol·licitar «allunyar» els menors d’edat de la tauromàquia, incloent-hi la participació directa en aquesta mena de recintes o com a espectadors.
Ús «preocupant» dels recursos públics
Per als naturalistes resulta «preocupant» l’ús dels recursos públics que fa l’Ajuntament d’Alacant i les diputacions de València i Castelló, promovent un esdeveniment en què «menors poden maltractar animals i exposar-se a riscos de caràcter mèdic-sanitari per perpetuar una activitat que rep un important rebuig de la ciutadania».
En aquest sentit, cal recordar que dilluns passat es va fer públic que l’avantprojecte de Pressupostos del 2024 aprovat pel ple del Consell de la Generalitat Valenciana, format per PP i Vox, contempla una partida de 300.000 euros en ajudes destinades a activitats taurines de la qual es beneficiarà la Fundación Toro de Lídia, amb seu a Madrid.
A més, la Fundació considera que «com a formació no reglada tampoc ofereix una eixida professional real ni digna, sabent que existeixen nombrosos cicles formatius homologats en diferents branques que oferirien una ocupació digna, no el de matar jònecs o bous en places».
Normalitzar la violència cap als animals
L’entitat animalista alerta que «en aquestes convocatòries els “alumnes” poden produir ferides als animals i veure comportaments i gestos associats a un evident sofriment i la mort violenta d’aquests».
A més, explica que la participació «va acompanyada de comentaris que reforcen de manera positiva tot el que es produeix a la plaça i que persones menors d’edat poden assumir com a normal i positiu, contribuint a la banalització de la violència contra animals».
El consistori alacantí en un fullet de promoció de l’Escola Taurina, titulat «Vols ser torero?», diu que aquesta s’adreça «als joves amb aspiracions de dedicar la seua vida professional al món dels bous, i tenint en compte la necessitat de canalitzar a eixa joventut i els ofereix els mitjans per al desenvolupament de la seua vocació»- i convida els joves a participar en lliçons pràctiques de toreig, «amb jònecs adequats a la teua edat i capacitació» i a visitar corrals de prova per a «aprendre» i conéixer el bou.
