L’Ajuntament de Dénia (Marina Alta) s’ha vist immers en un procediment legal que afecta la pervivència del valencià al si de l’administració local. Fa uns dies el Sindicat d’Empleats Públics de la Comunitat Valenciana (SEP-CV) va denunciar que en aquest municipi governat pel PSPV i per Compromís «són exclosos els aspirants» a estabilitzar-se en la funció pública per no comptar amb el requisit lingüístic. Mentrestant, asseguren des del mateix sindicat, altres aspirants en situació idèntica han vist congelat el procés selectiu.
La controvèrsia ve de llarg. L’any 2019 l’Ajuntament, aleshores governat per l’alcalde actual (Vicent Grimalt, del PSPV), va aprovar el reglament de la RPT (Relació de Llocs de Treball) incloent l’exigència del requisit lingüístic per als qui optaren a l’estabilització dins de l’administració municipal. El PP va reaccionar amb una denúncia que el 2022 va ser desestimada pel Tribunal Superior de Justícia, que va considerar legal l’exigència de l’Ajuntament de la capital de la Marina Alta.
Mentrestant, però, hi ha hagut moviments al si de l’administració i diversos treballadors interins han treballat temporalment amb la intenció d’estabilitzar-se. Va ser així que el 2021 el SEP va proposar, abans d’iniciar el procés de consolidació de places aprovat per la normativa estatal per a la reducció de la temporalitat, l’aplicació d’una moratòria de tres anys en l’aplicació del requisit lingüístic. La finalitat era fer fixes els interins amb mèrits acreditats, tot i que entre aquests no hi haguera el requisit lingüístic.
Tot i així, des del sindicat asseguren que no volen «eliminar» el requisit lingüístic, sinó «aplicar-lo amb sentit comú i garanties jurídiques». La resta de sindicats i el govern local, per contra, van rebutjar la proposta.
El conflicte actual
Recentment, a l’abril, arran d’una nova denúncia, el jutjat contenciós administratiu número dos d’Alacant va sentenciar contra l’actual reglament de l’Ajuntament de Dénia, considerant que la manca de requisit lingüístic no pot impedir a un aspirant participar en el procés selectiu. Afegia, a més, que és en el moment posterior després de la superació del procés que l’aspirant ha d’acreditar el coneixement exigit de valencià, basant-se en la Llei valenciana de funció pública.
L’Ajuntament va presentar recurs contra aquesta sentència, que previsiblement serà resolt pel TSJ a finals de setembre. El cas és que mentre el TSJ no es pronuncie, la convocatòria per a dues places –la de directora de la residència municipal i una altra d’ajudant de cuina– han quedat paralitzades, fet que segons el SEP «perjudica els aspirants». Asseguren, a més, que a la resta de processos en marxa «no se’ls ha aplicat el mateix criteri».
Paco Roselló, regidor de Personal de Dénia amb el PSPV, assegura que des de l’Ajuntament de Dénia no estan discriminant ningú, sinó «complint una sentència» sobre un cas concret. «El jutge demana aplicar el reglament al que diu la Llei de Funció Pública Valenciana, que no obliga d’entrada els treballadors a tindre el certificat lingüístic perquè es valora com un mèrit, i no com un requisit», detalla.
Segons explica l’edil, el TSJ ja els va confirmar al 2022 que aplicar el requisit lingüístic a la RPT era legal. «L’apliquem de manera diferent a cada categoria: des de coneixements orals, fins al C1 exigit als tècnics i als llicenciats», argumenta, i confia que la sentència de l’alt tribunal valencià torne a ser favorable als criteris de l’Ajuntament.
