Organitzacions socials del País Valencià expressen la seua condemna a les «insinuacions racistes» del president de la Generalitat, Carlos Mazón, i demanen una rectificació i que Fiscalia que actue d’ofici «davant discursos que puguen constituir delictes d’odi».
En un manifest amb motiu del Dia Internacional contra el Racisme, més de 40 entitats valencianes mostren el seu rotund rebuig a les declaracions de Mazón de dilluns passat, quan va anunciar l’acord amb Vox per a aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2025. El cap del Consell va dir a Les Corts que el País Valencià, «com altres comunitats, té un problema amb la immigració il·legal», i va posar el focus en les «màfies que aprofiten per a fer negoci a costa de generar una evident inquietud social».
Les organitzacions denuncien que «Mazón estigmatitzara i criminalitzara a les persones migrants en fer-se eco de les mentides de l’extrema dreta que els acusava de cometre delictes en el context de la dana». A parer seu, aquestes manifestacions «adquireixen una especial gravetat quan es fan en el marc d’un discurs institucional».
Per contra, en el manifest detallen fets ocorreguts durant la dana en el qual les víctimes van ser persones migrants o gitanes, col·lectius que «van patir tota mena de discursos d’odi en les xarxes socials, exclusió en les ajudes i en el repartiment d’aliments, acomiadaments improcedents…».
A més, es van reportar «múltiples parades policials per perfil racial en les zones afectades, en contra principalment de persones magrebines i negres, amb el supòsit objectiu de previndre possibles pillatges, la qual cosa va contribuir a la seua criminalització social».
«Els controls policials basats en criteris racials o ètnics és una de les manifestacions del racisme institucionalitzat; un problema endèmic que és sistemàticament negat en l’Estat espanyol«, denuncien les organitzacions.
Aquesta pràctica, adverteixen, afecta a la salut física i emocional de les persones que la pateixen, limita les seues llibertats i drets humans i impacta en tota la societat, que «veu com una part important de les seues veïnes i veïns són diàriament criminalitzats i estigmatitzats».
Per a les entitats, «el racisme al nostre país és estructural i es manifesta en tots els espais de la vida»: «Les conseqüències d’aquest racisme són les discriminacions constants que la població migrant, el poble gitano, les persones negres i les musulmanes pateixen al treball, en l’accés a l’habitatge, a l’educació, a la sanitat, al padró… I són privades de llibertat per no tindre permís de residència en els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE)».
En paral·lel, denuncien la situació de les treballadores de la llar i les cures, el Dia Internacional de les quals es commemora el pròxim 30 de març: «La majoria d’elles són dones migrants, que sovint pateixen explotació, agressions racistes i són acomiadades sense cap garantia laboral. Una de cada tres viu sota el llindar de la pobresa i una de cada sis en pobresa extrema».
Peticions
Per tot això, les organitzacions demanen la regularització de totes les persones migrants afectades per la dana, acceptant proves alternatives de residència a l’empadronament, i l’aprovació de la iniciativa legislativa popular (ILP) de Reguralització Ja. També sol·liciten l’atenció prioritària de les persones que viuen en situació de barraquisme o infrahabitatge, al costat de la realització de campanyes de sensibilització enfront de les mentides i els discursos d’odi.
Una altra de les seues peticions és «el reconeixement del racisme i les seues múltiples manifestacions estructurals i institucionals per part d’administracions públiques, autoritats polítiques i forces i cossos de seguretat». En particular, subratllen, de «l’existència de perfilació racial i ètnica en parades i identificacions policials, pràctiques que han de prohibir-se per llei orgànica».
I reclamen la derogació de la Llei d’Estrangeria i de la Llei Mordassa, així com el tancament dels CIE. Exigeixen al Ministeri de Justícia que ordene als registres civils la inscripció amb nacionalitat espanyola de les xiquetes i xiquets nascuts a València, independentment de la situació administrativa dels seus progenitors. Finalment, demanen unes condicions laborals dignes per a les treballadores de la llar i les cures.
Subscriuen el manifest: ACOEC, AIPHyC, Amnistia Internacional, Aquarius Supervivents, ASOL, BDS-PV, Assoc. Bombers Fènix, Camuma, Candombe, Casa Camerun, Casa Marroc, Casa Perú, CEAR-PV, CEDSALA, CESÁfrica, CGT, CIM Burkina, CCOO-PV, Assoc. “Complint Somnis”, Entreiguales, Espai Obert Marítim, Federació Unió Africana, HOAC, Intersindical Solidària, Intersindical Valenciana, Jovesolides, Metges del Món, Mesa d’Entitats de Solidaritat amb les Persones Migrants, Plataforma Mobilitza’t, Dones Veus i Resistències, Obrim Fronteres, Per tu Dona, Psicòlogues i Psicòlegs sense Fronteres, Regularització Ja, SJM, Terra d’Acolliment, As. La teua Porta Amiga, Uhuru, València Acull, València és Refugi, Veus per Palestina.
