El 17 d’octubre del 2022 van començar les obres d’urbanització del Projecte d’Actuació Integral (PAI) de la Canyada de Trilles de Godella (l’Horta Nord), també anomenada la Torreta del Pirata, un projecte del 2002 que «està fent desaparéixer la vegetació i la fauna autòctona de 149.000 metres quadrats a canvi de 447 habitatges, on s’espera que habiten unes 1.500 persones, el que suposaria incrementar la població actual en un 15%», ha assenyalat Rodrigo Santamarta, promotor i soci de la iniciativa artística i sostenible Natura Godella.
Tot just uns dies abans, el 6 d’octubre, l’Ajuntament, governat per Compromís i PSPV, va aprovar, en un Ple Extraordinari, la pròrroga del PAI i la modificació del conveni urbanístic amb 15 vots a favor (PSPV, Compromís, PP i Ciutadans), i 2 en contra (Unides Podem-EUPV i el regidor no adscrit José Antonio Bogas, abans de Cs).
A les portes de la Casa de la Vila, protestaven veïns convocats per Natura Godella, Salvem la Torreta del Pirata i Godella en Lluita. Tanmateix, la pressió ciutadana i les 400 al·legacions contra el PAI presentades no van aconseguir frenar el procés. El consistori assegurava que no tenia cap més remei que acceptar l’obra si volia evitar «conseqüències econòmiques milionàries» derivades de les indemnitzacions que hauria calgut pagar a les empreses promotores per la paralització.
Petició al Parlament Europeu
Natura Godella va nàixer «per a conscienciar la població de la importància del cinturó verd de València i defensar el seu valor immaterial, a més d’estendre aquests plantejaments a tots els paratges naturals existents al voltant de la ciutat i reivindicar així el seu manteniment i cura». Alhora, treballa per «difondre els valors ecològics, mediambientals, històrics, culturals, artístics i arquitectònics de Godella».
Ara, l’entitat ha recorregut al portal de Peticions del Parlament Europeu per a «tractar de salvar» aquesta zona de la comarca de l’Horta Nord «davant l’avanç imparable de les obres» del PAI. La reclamació, que es traduirà a totes les llengües oficials de la Unió Europea, ha sigut redactada per Santamarta, i suposa «un nou intent de paralitzar les obres».
El col·lectiu ha advertit que Godella «va perdent un dels seus principals atractius, la diversitat d’ambients». Per això, Santamarta ha indicat que és «el moment d’exigir, amb la mobilització ciutadana, la protecció d’aquests xicotets pulmons de biodiversitat pròxims al ciutadà del carrer» per a no acabar «vivint en un entorn on el ciment ho òmpliga tot i no puguem gaudir d’aquests reductes de naturalesa».
També ha recordat que recentment va presentar una denúncia en les dependències de la Policia Nacional de Burjassot-Godella per a alertar de «suposades irregularitats i riscos del PAI de Godella davant l’arribada de pluges». Una denúncia, ha detallat, que «enumera una sèrie de suposades accions no previstes per part de l’empresa que executa el PAI que podrien implicar risc per als veïns de la localitat amb l’arribada de pluges».
Així mateix, ha asseverat que les obres d’urbanització a la Canyada de Trilles «van contra diversos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides», com ara aigua neta i sanejament, ciutats i comunitats sostenibles, acció pel clima, la vida i els ecosistemes terrestres, i la pau, la justícia i les institucions sòlides.
Artistes contra el PAI
D’altra banda, la seu de Natura Godella acull des del 14 d’abril i fins al 17 de juny l’exposició «Jo et vull verda», coincidint amb el primer aniversari del manifest impulsat per Perico Sambeat i signat per 86 artistes, músics, pintors, escriptors, fotògrafs i dissenyadors de l’àmbit de Godella compromesos amb la preservació de la naturalesa, el febrer del 2022 i contra el PAI de la Torre del Pirata. La mostra pretén «conscienciar sobre la disminució dels impactes negatius en el medi ambient» i promoure «la conservació de la naturalesa per damunt de qualsevol interés econòmic».
S’hi poden veure creacions de Pepe Gimeno, Artur Heras, Raquel Aguilar, MacDiego, Manuel Silvestre, Xavier Monsalvatje, Marià Garrañana, Eduard Cortina, Matilde Alonso, José Carrasco-López i Germà Lloris. Més de vint obres que ofereixen «la seua particular visió de la naturalesa a través de diferents disciplines i llenguatges plàstics», ha explicat l’entitat.
Alhora, l’exposició serveix d’escenari per a concerts, xarrades i altres actes amb el «denominador comú» de l’«amor des del món de l’art als espais verds, hui la vertadera esperança vital dels ciutadans».
