La secció de delictes d’odi i contra la discriminació de la Fiscalia de València demana tres anys de presó per a la regidora de Vox a l’Ajuntament de València Cecilia Herrero, membre de l’equip de govern, encapçalat per María José Catalá, a la qual acusa de difondre missatges a la xarxa social X “encaminats a propagar el rebuig, el menyspreu, l’hostilitat i l’animadversió cap a les persones migrants, a més de les pertanyents al col·lectiu LGTBI, o amb discapacitat, fent ús, a més, d’un llenguatge pejoratiu i d’expressions de burla”.
Així consta en la qualificació fiscal, avançada per elDiario.es, en la qual el ministeri públic reclama per a l’edil tres anys de presó, amb inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna, multa de 7.200 euros i inhabilitació especial per a professió o ofici educatiu, en l’àmbit docent, esportiu i de temps lliure per temps de sis anys per un delicte comés en ocasió de l’exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques garantits per la Constitució.
Alternativament, pel mateix delicte, però per altres apartats del text, sol·licita un any i dos mesos de presó, inhabilitació per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i multa de 4.800 euros i la inhabilitació especial per a professió o ofici educatiu, en l’àmbit docent, esportiu i de temps lliure per cinc anys.
En qualsevol cas, i de conformitat amb diversos articles del Codi Penal, considera que procedeix la imposició de la pena d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic pel mateix temps que dure la condemna.
El jutge del Jutjat d’Instrucció número 15 de València va dictar el juny del passat any una interlocutòria en què va incoar procediment abreujat a l’edil per aquests missatges, com a pas previ a acusar-la en veure “suficients indicis de criminalitat” en la seua actuació.
Segons la Fiscalia, entre abril del 2020 i abril del 2024, l’acusada va publicar diversos missatges en el seu compte de la xarxa social X, un compte que va canviar successivament de nom, si bé va esborrar aquest contingut. El perfil té 11.300 seguidors.
“Estigmatitzar i criminalitzar”
D’acord amb la Fiscalia, l’acusada “s’ha servit d’aquests comptes, oberts al públic en general i sense cap mena de restriccions, per a publicar de manera massiva i indiscriminada missatges i imatges adreçats, deliberadament i de manera unidireccional, a estigmatitzar i criminalitzar persones del col·lectiu LGTBI i amb discapacitat, entre altres”.
A través dels continguts publicats del 2020 al 2024, “ha associat immigració amb una invasió del territori espanyol, amb el consegüent risc de generar sentiments de temor, inseguretat i alarma social entre la població”, amb l’objectiu de “tractar d’orientar el seu vot a favor del partit polític Vox”, del qual és regidora.
En concret, subratlla Fiscalia, “centra el seu atac amb especial bel·ligerància en el col·lectiu LGTBI, en les persones amb discapacitat, en les persones de color de pell negre, d’altres orígens nacionals, als quals cosifica, deshumanitza i els atribueix de manera generalitzada la comissió de delictes, servint-se a vegades per a això d’una selecció interessada de suposades notícies, que manipula per a generar alarma o temor en la població”.
Per a això, “fa ús de l’origen de la persona, magrebina, o la seua religió, musulmana, com un tret definitori del presumpte agressor amb la clara voluntat d’associar la seua procedència amb la delinqüència i d’atribuir connotacions negatives i estigmatitzadores a la immigració en general”.
Amb tots aquests missatges, afegeix, “contribueix a despertar o augmentar entre la població els prejudicis i estereotips de forma generalitzada i injusta contra aquests col·lectius de persones, amb l’evident perill de generar sentiments d’odi, rebuig i hostilitat contra ells per part de la població”.
Fiscalia destaca 31 missatges publicats entre el 17 d’abril del 2020 i el 19 d’abril del 2024, publicacions que va eliminar dels seus comptes de xarxes, si bé han sigut arxivades per usuaris en una xarxa d’accés públic.
L’acusada “era conscient que els seus missatges s’incorporaven a xarxes telemàtiques amb vocació de perpetuïtat, mancant des de llavors del control sobre la difusió, tenint en compte que aquests missatges, tan bon punt arriben a les mans dels seus destinataris, poden multiplicar l’impacte mitjançant successius i renovats actes de transmissió, circumstància que incrementava exponencialment els fets i la consegüent humiliació del col·lectiu de víctimes objecte dels seus atacs”.
