Andalusos i catalans es queixaven contínuament. Parlaven reiteradament del deute històric que l’Estat espanyol tenia davant dels seus territoris respectius. La seua reivindicació era la mateixa: l’Estat havia de compensar-los d’alguna manera. Què era allò del deute històric? Resultava ser que tant Andalusia com Catalunya havien avançat uns diners per pagar certes obres i serveis generals en els seus territoris, però resultava que eixos diners devia haver-los posat l’Estat. Passava que les Comunitats estaven pagant aquelles coses que havia d’haver pagat el govern espanyol. Aquestes dues comunitats havien fet números i resultava que s’havien endeutat per aquesta circumstància; any rere any havia passat açò i no era estrany que apareguera un «deute històric» de l’Estat espanyol respecte a aquestes comunitats.
D’alguna manera, tradicionalment, s’havia intentat conèixer el que les comunitats autònomes -o els diversos territoris de l’Estat- es gastaven respecte al que ingressaven (el que s’anomenava balanços fiscals regionals). Però no es coneixia amb detall allò de les despeses generades per substituir les tasques que l’Administració Estatal devia fer en un territori i no ho havia fet, havent-les d’assumir l’Administració Regional. Amb aquests nous comptes es pegava una passa més enllà: es podia demanar responsabilitats des d’una Comunitat a l’Administració Estatal del que devia haver fet i no es feia. I allò que podria ser una excepció per a alguns territoris de l’Estat, com ara Andalusia o Catalunya, resultà que era més corrent del que semblava, és a dir, no sols hi havia un dèficit fiscal -s’ingressava més que el que es gastava en elles- sinó que s’havia generat una despesa addicional derivada d’haver fet serveis i obres que l’Administració Estatal havia deixat de fer. En moltes comunitats passava el mateix. I açò justament és el que es proposaren furgar al País Valencià un grup de gent partint d’un treball col·lectiu de la Plataforma d’Auditoria Ciutadana del Deute del País Valencià.
El treball es concretà en el llibre titulat Anatomia d’un deute il·legítim: el cas del País Valencià, escrit per Manuel Girón, Manuela López i Fernando Patón (Edicions del 1979, Barcelona 2022). Els autors tracten d’esbrinar les interioritats d’aquest deute que al País Valencià limita poder fer tantes altres coses (obres, serveis, habitatge, sanitat, educació, cultura, etc.), i és que, aproximadament, mentre un nen que naix al País Valencià, pel fet d’haver-ho fet ací, ja deu a l’administració al voltant de 20.000 euros, si haguera nascut a Madrid el deute seria de la meitat. Els autors es pregunten ¿per què aquest deute?
La curiositat dels autors, la rectitud i la perseverança en les seues anàlisis, juntament en el fet de no ser especialistes en comptes de l’administració, fa que l’exposició dels diferents capítols siga molt entenedora i assequible per a qualsevol interessat en el tema. Així el llibre arriba a una conclusió que cal ressaltar: el deute valencià s’ha derivat no sols de la irresponsabilitat de diversos governs de l’Estat Central sinó de determinades actuacions que alguns governants de la Generalitat Valenciana han tingut respecte al mateix poble valencià. D’aquesta forma el que podria haver estat l’anàlisi del deute històric valencià, es converteix en un aprofundiment d’un deute que com els autors diuen és un deute il·legítim i que en determinades qüestions arribaria a poder ser qualificat d’il·legal pel mal ús que d’ell es va fer per part d’alguns dels nostres governant, i que podrien, com està passant, arribar fins i tot als tribunals per malbaratament. Siga com siga, el que és cert és que els nostres fills i nets, ara per ara deuen més del doble que altra persona de l’Estat espanyol; les seues actuacions futures estaran limitades per aquesta situació.
Així doncs, aquest llibre podria aclarir alguns dels tòpics malentesos que tenim al País Valencià, com és saber que la discriminació es deriva per una doble condició: per ser valencià, però alhora per ser d’una classe social determinada. Bon llibre per iniciar una reflexió conscients del que som.
