Sense gènere. Així ens definien alguns jerarques nazis: tot el que fèiem els inferiors era “degenerat”: el jazz, la literatura, la plàstica pictòrica, l’escultòrica, l’arquitectura, les opcions sexuals, la llibertat de pensament, les ideologies progressistes, la igualtat, la justícia social, l’ecologia, la poesia… Al capdavall, era allò que havia creat l’ésser humà i que demostrava que la humanitat no deixava d’evolucionar, que tenia tendència a millorar. Així, continuàvem el camí de ser “més humans”. Per això Maria Lurueña –regidora del PP a Godella- ha qualificat Vicent Andrés Estellés de “poeta de l’odi, l’ordinariesa i el catalanisme”. I ha manat destrossar unes manisetes amb un poema d’Estellés i n’ha fet servir els trossos per tapar forats del poble. I a Massamagrell han decidit retirar el nom de Joan Fuster a una avinguda. I a Torrent, eliminar el nom de “País Valencià” a un espai –una rambla- que menava a El Vedat. I l’auditori ja no es diu “Vicent Torrent”. I volen canviar l’accent (un accent!!!) de la ciutat de València… Embolica, que fa fort. Ells i elles, que no s’han cregut mai l’autogovern ni la llengua, ni la cultura dels valencians… gestionen el govern, la cura de tot això.
Supose que coneixeu el militar prussià Carl Von Clausevitz. Entre altres obres, va escriure un manual que durant més de dos segles ha estat a les tauletes de nit dels joves aprenents d’estrategs i estudiants de les escoles militars del món. Són els professionals que en un moment donat de la seua vida activa, es trobaran amb la guerra o amb la possibilitat d’ella. L’obra es diu De la Guerra, així, en majúscules, perquè la Guerra, no és qualsevol cosa, igual que Déu. Però a diferència de la segona, la primera sabem que existeix i la carrega el diable. La segona, a vegades també. En un moment del text, Clausevitz escriu “La guerra (en minúscula) és la continuació de la política per altres mitjans”. Quedem-nos amb aquesta frase, ja que estem segurs que el militar prussià no estava pensant amb Maria Lurueña. Perquè segurament, observant-la, escriuria: “La política és la continuació de la guerra per altres mitjans”. No coneixem de res aquesta senyora, però el seu odi i ignorància podria dedicar-les a altres coses.
Des de fa un temps, sembla que el món l’han pres els “cunyats” i les “cunyades”, aquells espècimens ficticis que poden arreglar-te el món en un obrir i tancar de Soberano. És una espècie hominina que els especialistes han batejat com a “populistes”, bàsicament ignorants, una mena de versió digital dels elements que ocupaven càrrecs servils als governs autocràtics de tota la vida, que al mateix temps eren una “modernització” dels tontos útils de les monarquies absolutistes de sempre…Són personatges que arriben a alts càrrecs públics amb un cursus honorum dubtós…
Així, observant el famós anunci d’una coneguda empresa de telefonia mòbil, si eliminem els vestits de jaqueta, si prescindim de les ulleres d’intel·lectual, si prescindim de l’armilla de protecció civil, si no parem esment en les sabates castellanes i el jersei Lacoste, un populista actual és un fatxa de tota la vida.
Recordeu la frase del militar prussià. Perquè aquells espècimens ens estan governant ara mateix. I no han perdut ni un bri de la seua personalitat abassegadora, agressiva i dictatorial. Ara alguns porten vestits d’Armani i bosses de Jimmi Choo, però tenen el mateix esperit: trinxar-nos i usar-nos per a tapar forats.
Els “nostres” fatxes volen acabar la faena que –miracle- els seus avantpassats no van poder enllestir. Perquè curiosament, el poble resisteix –d’una manera subterrània i quasi inconscient- a les flegmes autoritàries d’aquests aprenents de Rosemberg. Perquè els jueus dels nazis son els seus catalans. Son els Llanos, Lurueñas, Rovires, Massó/Mazon, Argüeso, Ordaz, Aures…És per això que ens estan encalçant per terra, mar i aire.
Fa 50 anys ens prohibien parlar i escriure en valencià. La Guàrdia Civil podia apallissar-te si els havies dit “bon dia” per un camí. Podien tancar-te a la presó si deies una frase que prèviament t’havien censurat en una cançó…Podien engarjolar-te per desacatament a l’autoritat si declaraves en un judici en alcoià… Ara ho fan per altres mitjans: volen “asfixiar-nos” definitivament, posar-nos el peu al coll perquè per fi, deixem de respirar. D’això en sap molt José Maria Llanos. Són altres mitjans, més oficials, més subtils, més polítics.
La manera de prohibir la regeneració democràtica és ofegar econòmicament les institucions que ho permeten. Per això aquesta dreta tan peculiar, ultramuntana, perdonavides, ignorant, inculta, inútil i negligent ha començat a excavar els fonaments d’un edifici fràgil i inestable: ara no diuen “habla en cristiano”, ara volen retallar els diners que rep per llei l’AVL a un 50%. Serà la primera vegada en 24 anys que el Consell modifica el pressupost d’una de les institucions de l’autogovern valencià, abans que siga sotmès a les Corts. No s’amaguen. “Habla español, pueblerino”. La caspa blavera –decadent i somorta- exigeix la fulminació de l’AVL, l’asfíxia sobtada. Però el blindatge de l’Estatut no ho permet…per ara.
Llanos ha declarat sense complexos que l’objectiu és reduir a la meitat el pressupost que la Generalitat atorga a l’òrgan oficial. José Maria ha dit que l’AVL és “una acadèmia separatista i una agència catalanista”. Vox vol “l’absoluta eliminació d’aquesta agència separatista”. L’objectiu és ofegar-la. Ni un duro…A l’AVL i a un grapat d’associacions, institucions…Però no només tanquen l’aixeta a tot allò que sone valencià…Volen ofegar gairebé tot el que faça olor de cultura: a l’IVAM lleven un 20% del pressupost, a l’Institut Valencià de Cultura un 11%, al Consorci de Museus un 3%, al Palau de les Arts un 2 % menys, al Patronat del Misteri d’Elx, un 3%, al Consell Valencià de Cultura, un 8%…
I què me’n dieu dels mitjans de comunicació públics? Als “altres” els va costar cinc anys –cinc anys!- fer net i iniciar un nou projecte regeneratiu audiovisual públic. Recordeu d’on veníem? Tímid, insuficient, sense pressupost, amb més voluntat que encert… Però “aquests” han trigat un any a desmantellar-ho tot. A partir del 7 d’abril hi haurà una “neteja ètnica” important. Desapareixerà Territori Sonor, Podríem fer-ho millor, Cadena de valor, En directe…Les produccions externes augmentaran, hi haurà radiodifusions i….(sonen tambors) hi haurà més emissió en castellà! Ah! I bous, molts bous…La tauromàquia ens eixirà per les orelles. Vicente Ordaz és el president de la Corporació de Mitjans Audiovisuals (Ah, que també li han canviat el nom) i Francisco Aura és el nou director d’À Punt. Tots dos amb una llarga trajectòria professional en els mitjans de comunicació en valencià (!). Persones que donen tranquil·litat per les seues declaracions “em sembla mediocre el contingut de la carta que 12 ajuntaments del País Valencià fan arribar als pares dels recentment nascuts dels seus municipis per a recordar la importància de parlar als seus fills en valencià. És trist que gasteu els nostres diners en aquestes coses, perquè no doneu per a més; ho haurem d’acceptar. Gaudiu del que heu votat”. És tranquil·litzador veure com deixem en mans d’aquests personatges la ràdio-televisió pública. I sobretot és sorprenent la displicència que es gasta el senyor… Però no només la cultura és la que patirà en aquests anys…
A banda de negar subvencions a un grapat d’associacions, d’editorials i de col·lectius, estan buidant de continguts la Llei Valenciana de Serveis Socials. Aquesta llei creada el 2019 declarava universal el dret a una prestació social. N’era un dret, al mateix nivell que el dret a l’educació o a la sanitat. Ara, aquests nous habitants de la Generalitat, han buscat la manera de no aplicar-la, de deixar-la a expenses del pressupost… Tot amb l’objectiu de traure un guany comercial a accions que haurien de ser optimitzades per la gestió pública…Tots els projectes que els partits del Botànic anaven construint en diferents àmbits –educacional, assistencial, sanitari…-la dreta els enderrocarà d’una manera controlada. Això vol dir que el nou govern posarà per davant la privatització de Serveis Públics, com ara les residències, els centres de dia, els sanatoris de salut mental…Però no se’n vagen, que encara n’hi ha més: retallaran amb els sindicats, el feminisme, la memòria històrica…
A canvi, els xicots i xicotes que gestionen el poder a la Generalitat incrementaran les subvencions en 250.000 euros a entitats taurines i organitzacions empresarials, augmentaran els recursos per a la seguretat, reforçaran les unitats policials i donaran suport a les famílies nombroses i a la natalitat…
El PP del Molt Dimitible Mazon –amb 227 morts a l’esquena i una catàstrofe col·lectiva de dimensions desconegudes- son escolans d’amen a tot allò que diuen els senyors i les senyores de Vox. Perquè ja els va bé. Aquests patriotes de moble-bar fan la faena bruta. I els altres callen. Han continuat per fer un “referèndum-consulta” de la llengua base amb l’esperança que la comunitat –ara sí, comunitat- escolar arraconés definitivament el català de les aules “para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado...”. Ells sí que organitzen referèndums quan pensen que els guanyaran. Però els va eixir malament la cosa, perquè el valencià va acabar sent triat per més de la meitat dels electors: un 68% dels pares i mares als territoris valencianoparlants decidiren que els seus fills “necessitaven” el valencià –el català que parlem ací- per a viure. La dignitat i la consciència podien a l’obscenitat i la perversió dels botiflers d’abans convertits en tecnòcrates amb pullover. Els 40 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià havien plantat en la societat valenciana una llavor menuda, petita, restringida potser a les aules…però forta alhora: i un 68% dels pares i mares als territoris valencianoparlants decidiren que els seus fills “necessitaven” –també- el català que parlem ací per a viure.
Segurament, els valencians tenim –en termes globals- una de les col·leccions de polítics i polítiques que gestionen govern més impresentables de les democràcies europees. Perquè ací la dreta democràtica va desaparèixer deglutida per una amalgama de personatges franquistes i presumptament mafiosos que van trobar en l’ecosistema democràtic un brou de cultiu ideal per a continuar els seus negocis, els seus projectes de poder. La democràcia cristiana, aquella dreta democràtica, civilitzada i dialogant, va desaparèixer de la societat valenciana. Una societat molt més crítica en general del que sembla. No sé si estic equivocat, però la classe política actual que ens gestiona i ens representa no progressa adequadament…Alfons Llorenç deia que la pitjor condemna no era la mort, sinó el memoricidi…
