Després de la sisena manifestació massiva exigint la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón, i reparacions per a les víctimes de la dana que ha costat 228 víctimes mortals, Decidim, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, torna a fer una crida per a organitzar una vaga general a finals d’abril, “aprofitant el congrés popular europeu“, per a denunciar “l’aprovació dels pressupostos de la motoserra i la catifa roja” que el cap del Consell i el PP “ha posat al feixisme i als seus sipais”, una responsabilitat que “no podem eludir des de cap estament popular”. Per això, l’entitat s’ofereix “a treballar en tots els nivells per a crear una mesa nacional d’emergència en què totes les organitzacions del país treballem per fer viable la vaga general i la liquidació d’un govern feixista negacionista, antivalencià i radicalment reaccionari”.
Decidim explica que té “la convicció que aquest mes ha de ser un més de conflicte i lluita”, començant per la manifestació per un habitatge digne d’aquest dissabte, 5 d’abril, a València, Castelló de la Plana i Alacant, continuant amb la gran manifestació per la Diada nacional valenciana a Alacant el dia 12, i finalment, “convocant, amb totes les organitzacions sindicals del país, que s’han organitzat sense treva ni descans des dels primers minuts de l’emergència, a una vaga general els dies 28 o 29 d’abril“.
“Contribuir a la reflexió col·lectiva”
La plataforma assenyala que vol “contribuir a la reflexió col·lectiva de les forces populars per a cercar una eixida digna i justa per a totes les persones del País Valencià“, i també vol “deixar ben palés, però, que aquesta solució sols serà favorable per a les classes populars valencianes si és, directament, executada per aquestes”. “I això que sembla una obvietat, ara mateix està en qüestió per a moltes de les organitzacions i col·lectius que estan participant de les mobilitzacions des del primer dia”, indica.
En aquest sentit, subratlla que “serveix com a alarma i punt de conscienciació general el fet que quan el conflicte social i nacional ha basculat de les iniciatives populars valencianes, cap a l’aparell mediàtic i social de l’esquerra espanyola o espanyolista més o menys alternativa (des del parlament de la metròpoli fins a les xarxes socials adulterades i tendencioses) l’altivesa i la fanfarroneria del personatge infame de Mazón i l’agressivitat en la qual les diferents faccions del règim s’han atacat i defensat s’ha incrementat fins a desplaçar els interessos generals del poble valencià pels interessos estratègics de la metròpoli, que -recorda- són els responsables de les condicions que generaren, i continuen generant, les bases del conflicte i, per tant, de la catàstrofe”.
Aturar el pacte del PP amb l’extrema dreta
A més, remarca que “el pacte dels pressupostos amb l’extrema dreta i tota aquesta dinàmica entre grollera i criminal ha de ser aturada per la ferma determinació del poble valencià de continuar autònom en el conflicte evidenciat en dos fets de caràcter molt rellevant: la gran manifestació del dissabte i les protestes populars en Castelló de la Plana per la presència de Mazón en les festes de la Magdalena”.
Així, doncs, continua, “arribats a aquest punt, on queda evidenciat que des de les classes populars no es deixarà d’estrényer envers la liquidació de tot el govern criminal de la Generalitat, haurem de començar a dissenyar entre totes les forces participants els elements organitzatius, de carrer i combatius, que continuen les mobilitzacions fins a resoldre el conflicte positivament per al nostre poble”. En primer lloc, afirma, “assumint que açò és un conflicte d’arrels molt profundes i que, per tant, no surt d’uns fets circumstancials (gota freda) i de la praxi d’un govern negligent, que també”, ja que “aquest conflicte es vertebra al voltant d’una pràctica colonial i estructurada que nega la nostra condició com a poble i que organitza un model extractivista i d’espoliació i explotació condemnant a les classes populars i treballadores a l’opressió i la pauperització”.
I en segon lloc, recalca, tenint clar que “som nosaltres, les classes populars i treballadores pauperitzades les que mitjançant les nostres organitzacions hem de continuar generant les estructures i les intensitats en la lluita, sumant, fórmules més contundents a les mobilitzacions fins ara i fugint, per tant, de les dinàmiques espectaculars dissenyades per les forces mediàtiques del règim que tenen com a destí final usurpar-nos la direcció del conflicte, i per això, encara que semble que ens apropen a la victòria realment ens la impossibiliten”.
