La mare d’Èric, un xiquet amb autisme, Yolanda López, ha alçat la veu per denunciar la precarietat de les ajudes econòmiques i logístiques que pateixen moltes famílies amb diversitat funcional, tot impulsant el seu projecte solidari «Mirada Blava». En una entrevista recent a Diari la Veu, Yolanda ha relatat, amb paraules crues i literals, el dolor i la determinació que la mouen.
«El meu fill és autista»
Amb aquesta afirmació tan directa, Yolanda posa en evidència la seua realitat quotidiana. «El meu fill és autista», ha confessat, i ha explicat com aquesta condició ha transformat la seua vida i la necessitat de crear Mirada Blava, una associació que, segons ella, «fa molts anys que va en marxa» per donar suport a famílies en situacions semblants.
Una dana que va trencar el món
Recorda els moments tràgics de la dana, Yolanda ha expressat: «Per l’experiència de la dana va ser molt fort, perquè hui parlava amb una amiga, és tot com un somni.» La mare explica com, des del 29 d’octubre, quan «l’aigua començava a pujar», va haver de lluitar sola en un context de desatenció i va arribar a telefonar per mòbil perquè «no van saber res de mi, fins a l’endemà» Aquests records ressalten la importància de tenir sistemes d’ajuda eficients en situacions d’emergència.
Els costos impossibles de les teràpies
Un dels punts més alarmants que ha assenyalat és el cost dels tractaments necessaris per a Èric. «Les teràpies d’Èric són molt, molt cares», ha lamentat Yolanda. Segons la seua descripció, «cada sessió costa al voltant de 26 euros —o potser 36— i si vas comptant, són uns 300 euros al mes en teràpia». Aquestes xifres, que se sumen en una situació ja de per si complicada, evidencien la manca d’un suport real, ja que «no hem cobrat res, ni per la reducció psicopedagògica ni per la logopèdia». «Hem estat a soles», sentència preguntada per l’ajuda del Consell.
Un ajut insuficient en transport
La situació es complica encara més quan es tracta dels ajuts per a la mobilitat. Yolanda ha criticat durament que «a Catarroja, els han donat només 300 bonus per a transport públic, i són 30.000 habitants» el que deixa en clara evidència la desproporció entre les necessitats de la població i els recursos assignats.
Una carrera solidària amb un missatge de resistència
Davant d’aquestes dificultats, Yolanda ha decidit apostar per l’acció: «El 22 de març donem la volta al Pantà del Castell de Guadalest». La cursa, que té com a objectiu recaptar fons i conscienciar l’opinió pública, es veu amenaçada per la baixa participació actual: «Si no tenim 100 inscripcions, ens tocarà suspendre-la. De moment n’hi ha 43», ha informat amb una certa impaciència.
«No hem cobrat res», confessa Yolanda López en referir-se a la manca d’ajuts oficials per cobrir les despeses essencials, com ara les teràpies i altres serveis imprescindibles per a en Èric. Aquesta manca de suport no només agreuja la situació econòmica d’una família que ja es troba en una situació complicada, sinó que també evidencia un buit en el sistema que hauria d’emparar els més vulnerables. Yolanda explica amb indignació com, tot i haver sol·licitat assistència —incloent-hi ajuts per a la compra d’un cotxe híbrid— els recursos assignats són irrisoris davant les necessitats reals: «Ens han ofert una ajuda de 5.000 euros que, en la pràctica, mai ha arribat». Aquestes paraules reflecteixen la frustració d’una mare que es veu obligada a enfrontar-se a una burocràcia que no respon als crits de socors de les famílies.
