Nau Albal és una de les tantes iniciatives solidàries sorgides dels moviments socials i el teixit associatiu després de la DANA. Actualment encara gestionen 14 punts de repartiment d’aliments a tantes altres poblacions afectades, amb més de 2.000 lots de menjar setmanals.
Quatre mesos després de la catàstrofe asseguren que la seua tasca «és més necessària que mai». «Més del 50% de la gent encara no ha cobrat les ajudes, la gent té la casa destrossada i hi ha molta gent que està en situacions absolutament precàries i que depenen d’aquesta ajuda», explica Ana Isabel, una de les coordinadores de Nau Albal.
Fins ara, una de les principals fonts de subministrament dels aliments –ni que fora perquè gestionava moltes donacions- era la mateixa Generalitat, que ha estat aportant-los bona part del material. Des del primer de febrer, però, que va declarar-se la desescalada de la situació d’emergència, aquest subministrament de productes de primera necessitat ha començat a fallar. «Van retirar l’UME, que era l’encarregada de portar-nos els productes i després vam estar dues setmanes sense subministraments, després vam fer soroll i van rectificar, però ara han començat a entregar palets que soles contenen una quinzena de racions, quan sabem que tenen naus plenes de donacions que no s’estan repartint», continua Ana Isabel.
A parer seu, l’objectiu de les institucions és «acabar amb la imatge de les cues de la fam» i «liquidar els repartiments de menjar independents, en favor d’un sistema centralitzat i controlat».
En alguns casos s’ha arribat fins i tot a «assetjar» policialment els punts de distribució al carrer. «Jo ho vaig viure, estava a Albal i va vindre policia local de València, ja que l’ajuntament d’Albal s’ha negat a col·laborar», explica aquesta voluntària. A Sedaví, per exemple, l’ajuntament ja ha anunciat la clausura del punt al carrer, encara que els voluntaris asseguren que continuen fent distribució casa per casa.
Altres iniciatives independents de repartiment de menjar, com el Grup de Suport aurora, han denunciat també repetidament obstacles similars per part de les institucions.
Ajuda imprescindible
Des de Nau Albal asseguren que, quatre mesos després, la seua tasca és imprescindible i més quan l’alternativa promesa «encara no està en marxa» i «veient l’eficiència d’aquesta gent, no poden garantir que després funcione». A més del menjar, remarquen que també és important «el contacte amb la gent», ja que permet «detectar altres problemàtiques, com per exemple problemes de salut mental, a què les institucions pràcticament no hi estan fent res».
Amb tot, els voluntaris reconeixen que no tenen cap acord o conveni amb la Generalitat no poden exigir que mantinguen uns compromisos que no han contret. «A partir del 7 de gener va eixir un decret en què es limitava el repartiment a punts autoritzats pel CECOPI o ajuntaments, i a nosaltres ens van autoritzar però sense cap acord escrit i, com tot és verbal, potser t’autoritze potser no. L’única prova que tenim que actuàvem segons la legalitat és un correu seu on se’ns reconeix com a punt de distribució», detalla Ana Isabel.
Impulsat per València és Refugi, Decidim i Cadires contra la Fam, Nau Albal va organitzar des dels primers dies després de la catàstrofe punts de repartiment a Benetússer, Torrent, Picanya, Albal, Paiporta, Castellar – l’Oliveral, la Torre, Alfafar, Sedaví, Parc Alcosa o el Raval d’Algemesí, amb una llista d’entre 40 i 150 famílies per punt, perfectament documentades i que han anat actualitzant al llarg dels darrers quatre mesos, essent alguna de la gent més damnificada així com amb menys mitjans per aconseguir productes de primera necessitat de cap altra forma, siga per qüestions econòmiques o de mobilitat.
