La periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb el president de la Generalitat en funcions, Carlos Mazón, el 29 d’octubre del 2024, va assegurar en la declaració com a testimoni davant la jutgessa que investiga la gestió de la dana que a partir de les 17.15 hores el cap del Consell va començar a rebre moltes trucades. D’acord amb la seua declaració del 3 de novembre, aquell va ser el moment “àlgid” de les telefonades, si bé no va poder confirmar amb qui va parlar ni li va preguntar res, ja que “no li preguntaria mai a ningú què parlava per telèfon, no li ho faria ni a un amic”. Ella no sap sobre què parlava Mazón, va afirmar.
I, segons la declaració, de totes les trucades, ell només li va comentar, en un moment donat: “És per això de la foto”. Però ella no sabia exactament què era i ho va associar al fet que havia d’anar a algun esdeveniment en què volien que ell anara i va decidir no anar-hi. Segons va detallar, ho recorda perquè ella li va dir: “Us heu tornat influencers, teniu obsessió pels TikToks, i per Instagram”.
“Gens de preocupació ni inquietud”
El dinar es va prolongar fins a les 18.45 hores, quan Mazón li va dir que si li semblava bé acabar, però no perquè fora “insostenible” per les trucades. De fet, va assegurar que ella no va percebre “gens de preocupació ni inquietud“. “Si l’haguera vist preocupat li haguera preguntat”, va assenyalar.
Així consta en la declaració transcrita, en la qual va afirmar que no tenia el tiquet de l’aparcament de la Glorieta on havia deixat el cotxe, i al qual va entrar sola. Va explicar que una amiga seua va anar al pàrquing a recuperar-lo, però “estaven molt poc inclinats a facilitar-li’l perquè havia anat molta gent i molta premsa”. De fet, va indicar que no volien parlar amb ella tampoc i que no havia tingut ni temps material de veure com aconseguir-ho. La jutgessa l’ha demanat a l’empresa.
D’acord amb el que va exposar, tots dos estaven a soles en una sala del pis de dalt del restaurant -a la qual només entrava i eixia l’amo del local, que li va portar uns papers per a signar, per la qual cosa entenia que no estava “il·localitzable”- i, en un moment determinat de la vesprada, “ell es va separar i va estar pendent del telèfon”, sense precisar inicialment hora. Aquesta “intensitat” de trucades va començar quan ja havien acabat de dinar i estaven parlat dels discursos del president.
Increment de trucades
Al voltant de les 17 hores “i escaig”, ell es va absentar “de forma més continuada”, si bé creu que ell escoltava més que parlava i, quan es girava, li feia gestos que ja anava. En aquell moment en el qual se succeïen les trucades ella va aprofitar per a dir al seu exmarit que arreplegara el fill. Ell li va enviar l’enllaç d’un vídeo en relació amb Utiel, al qual ella, sense obrir-lo, li va posar una emoticona amb la cara que significa “Vaja”, i el va tornar a guardar.
Segons va declarar, ella durant el dinar no va mirar el mòbil. De fet, va indicar que el sol apagar en les classes de formació que dona i en les reunions, però el va mirar en un dels moments en els quals el president parlava. La periodista va admetre a la jutgessa que la “turmenta” no haver-lo obert perquè si ho haguera vist “li ho haguera dit”. De fet, va reconéixer que té malsons, va expressar que sentia molt el que havia ocorregut amb les víctimes i va assegurar que era una “conseqüència fatal”.
Sobre aquesta qüestió, a preguntes de la magistrada, la periodista va reconéixer que, revisant el WhatsApp, es va adonar que hi havia un “desfasament horari” amb la versió de la Generalitat i posteriorment va comprovar que l’hora en la qual va enviar aquell missatge no eren les 16.15 h sinó les 17.15 h. Va ser quan Mazón va començar a rebre moltes més telefonades i quan ella va aprofitar per a enviar-ho.
Mazón parlava i enviava missatges
Així mateix, va afirmar que, quan estava assegut, “també contestava per escrit” i no sabia què va fer més, si parlar o escriure, perquè va fer les dues coses.
De fet, en un altre punt de la declaració, va afirmar que ell estava “amb el mòbil constantment” i, sobretot, “whatsappejava, o escrivia missatges”, i quan tornava continuaven “amb absoluta normalitat”. “Quan venia, s’asseia i deia “seguim”‘, una cosa que per a ella és “absolutament normal”, perquè es reuneix “amb gent amb molt de càrrec i responsabilitat” i està “acostumada al fet que agafen el mòbil” i ella “s’abstrau d’això”.
La comunicadora calcula que tardaria uns cinc o deu minuts passejant fins a l’aparcament, i durant el camí van estar encara parlant una estona de futbol. En aquell període, Mazón també va continuar “amb el telèfon” i, quan l’atenia, ella es desplaçava. Quan se’n va anar, ell no va dir on anava i ella va avisar als seus fills que tornava a casa.
Vilaplana, que va afirmar que en arribar al dinar, Mazón es va llevar l’americana i es va posar un suèter per a estar “més còmode”, va assegurar tindre “pànic al que els mitjans dibuixen, que ha llegit ‘barbaritats’ i que l’han arribada a ‘extorsionar'”, va defensar davant la jutgessa que ella “no té cap responsabilitat”, ja que “no li vaig posar una pistola al cap perquè es quedara ací”.
I va ressaltar que per a ella eixe dia va “ser normal”, a València no plovia, i que havien quedat al restaurant perquè ell li ho va proposar si bé ella li va dir que no anava a assessorar-lo ni anava a treballar amb ell perquè treballar en política és “pegar-se un tir al peu”. Que quan ella va voler pagar la seua part del dinar, ell li va dir que estava pagada, per la qual cosa no va veure la factura.
Missatge quan ella dormia
A la nit, després de veure la televisió, ella li va escriure un missatge i li demana contactar quan fora possible. Ella ja estava dormint quan ell li va enviar un WhatsApp. Segons la declaració, la conversa va ser: “Déu meu, què ha passat?” i ell li va dir que era “molt greu”. Ella li va preguntar si sabia el que passava, i ell li va dir “com sabré això?”. Davant d’això, va reconéixer que li va demanar que no isquera el seu nom “perquè li semblava molt greu encara sense saber la magnitud del que era”. Ara, va admetre, “se’n penedeix”.
Al cap de dos dies, ell va tornar a trucar-li per a “demanar-li disculpes, però tenia pressió i li va dir que tard o d’hora hauria d’eixir el seu nom” i que era millor que tallaren tot contacte.
Rebutja el fals testimoniatge
En una interlocutòria d’aquest dilluns, la jutgessa ha rebutjat l’obertura de peça per presumpte delicte de fals testimoniatge contra la periodista, com havia demanat una acusació, i subratlla que aquest “únicament pot valorar-se, conforme a constant jurisprudència, després d’haver finalitzat el procediment”.
“Això sense perjudici de la llibertat de les parts d’argumentar i valorar sobre el contingut, veracitat i credibilitat del testimoniatge de la Sra. Vilaplana i de qualsevol altre prestat per un testimoni en el present procediment”, assenyala.
