La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024 ha requerit a RTVE el vídeo que va emetre el 30 d’octubre titulat “Cecopi, les hores crítiques“, i a À Punt que “verifique” en els seus arxius i aporte “els bruts, amb imatge i so“, de les gravacions que consten en aquest documental de la cadena estatal i que es corresponen amb una conversa entre el president de la Generalitat en funcions, Carlos Mazón; la seua cap de premsa i l’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, al Centre de Coordinació d’Emergències, després que hi arribara l’encara cap del Consell el dia de la catàstrofe
Així consta en una interlocutòria d’aquest dimecres en la qual la magistrada accepta una petició de l’acusació que representa Acció Cultural del País Valencià (ACPV), i demana aquestes imatges, ja que considera que l’obtenció d’aquestes proves és “plenament pertinent i proporcionada”, després d’argumentar que el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) “no es va celebrar immediatament després de la seua convocatòria”.
És més, segons exposa la magistrada en la interlocutòria, “el retard no només era manifest amb caràcter general per a l’organització de mesures de protecció a la població (més si tenim en compte com es va desenvolupar la reunió, amb talls continus i desconnexions dels intervinents presencials per a reflexionar), sinó també que en aquesta reunió ja no es podien adoptar mesures per a salvar la vida de les víctimes d’Utiel, que a aquesta hora havien mort en la seua majoria o estaven a punt de morir”. I “el mateix va succeir a localitats com l’Alcúdia, Godelleta, Torís i Torrent”, afegeix.
Conversa de Mazón i Pradas
La transcripció reflecteix com Pradas deia: “És una explosió, una explosió meteorològica mai coneguda en anys. Aquesta és la paraula. És una explosió. És que hi ha hagut fins i tot tornados. Jo quan era a Carlet hi havia un tornado (…) Però a tot arreu. A Xiva, a Utiel… A Utiel, és que no hi poden accedir, no saben el que hi ha. Ni l’UME”.
I, després que Mazón diguera alguna cosa que resulta inintel·ligible, l’exconsellera continua: “Nosaltres acabem de parlar… Ells no tenen mitjans. Si no pot entrar ni l’UME a Utiel”. I Mazón respon assenyalant que trucarà a la delegada del govern espanyol al País Valencià. En acabat, hi ha una altra intervenció de Pradas en la qual afirma “”no saben ni què fer bé”, i Mazón es lamenta de problemes de cobertura. “Estic sense cobertura! No ho entenc!”, exclama, i l’exconsellera li confirma que ha caigut tota la xarxa. “Em passa a mi o…?”, pregunta el president, qui pregunta: “I estaré sense cobertura tota l’estona?”. Pradas li passa el seu telèfon perquè Mazón parle amb Bernabé.
La magistrada indica que en aquest cas ha de “valorar-se el caràcter de mitjà públic en l’accés a les gravacions, l’existència d’un procediment penal, la ponderació dels interessos en conflicte i el contingut de les gravacions aportades fins al moment”, i té per a això en compte la Llei 2/2024, de 27 de juny, de la Corporació Audiovisual Valenciana, l’article 2 de la qual, fa referència a l’objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions.
“El requeriment interessat i l’aportació si és el cas dels vídeos permeten donar una informació veraç del que va succeir. Ha de tindre’s en compte l’existència d’un procediment penal, que converteix en plenament justificat l’accés a les gravacions”, assenyala, i cita diversa jurisprudència que l’avala.
A les 20.11 h la majoria de les víctimes havien mort
Així mateix, remarca que la gravetat del que va ocórrer i “la manca d’avisos a la població” queda palés en la prova de les trucades al servei de teleassistència, tant de les persones que van morir, conscients de l’avanç de l’aigua, com les dels seus familiars, recentment incorporades a la causa.
“En el procediment s’acumulen desenes de testimoniatges de persones que van veure els seus morir, familiars que van avisar els serveis d’emergència amb resultat nul, que alertaven del lloc concret on estaven a punt de perir, que s’acomiadaven, que intentaven sostindre els seus familiars, físicament i anímicament”, afirma, i assenyala com a exemple la gravació de com l’aigua arrossegava el cotxe on anaven dues víctimes, una d’elles encara desapareguda, o les declaracions de familiars que van morir salvant-ne uns altres.
En aquest punt, esmenta les gravacions de Serveis de Teleassistència, com la feta per la filla d’una de les víctimes, a les 15.51 h del dia 29 d’octubre del 2024, en la qual expressa que Utiel “està inundada, i la preocupació que sent per la seua mare, que desgraciadament es va fer realitat”.
Una altra telefonada d’una de les persones mortes, a les 18.54 hores, efectuada per la mateixa usuària d’aquest servei a Picanya, “expressant el seu temor en veure com l’aigua entra en el seu domicili, posteriorment van contactar amb ella a les 19.04 hores, després ja no va ser possible”. O que a Paiporta una altra de les víctimes també va contactar amb el servei de teleassistència, a través de la seua esposa, a les 18.52:53 hores, i va perir finalment l’usuari del servei.
“L’avís a la població a través del sistema ES-Alert es produïa les 20.11 hores, quan la majoria de les víctimes havien mort, encara que no totes”, subratlla la jutgessa, que recalca que entre les que van morir més tard, hi ha les víctimes de Sot de Xera: un xiquet i el seu pare, mentre que la mare i la seua altra filla, de huit anys, “van passar la nit al costat del cos sense vida del menor”. O un camioner que circula a l’altura de Venta mina, i que va tindre l’últim contacte telefònic via whatsapp a les 22.25 hores. “Una persona li va veure caure de la cabina del camió”, apunta.
