L’Associació Víctimes de la dana 29 d’octubre 2024 i l’Associació de Víctimes Mortals 29-O han exigit al president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, com a condició per a reunir-se amb ell, que reclame l’acta de diputat a Carlos Mazón. Així ho han manifestat aquest dissabte, un dia després de conéixer els missatges de WhatsApp de l’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas amb Mazón i amb el seu cap de Gabinet, José Manuel Cuenca, durant el dia de la catàstrofe. Pradas es va referir per primera vegada a aquests missatges diumenge passat en una entrevista concedida al programa “Salvados” de La Sexta.
En un d’aquests, en què Pradas alertava Mazón de la “preocupació” pel barranc de Xiva o de Poio a les 13.03 h, ell li va respondre: “Collonut“. A més, Pradas va enviar un missatge al cap de Gabinet de l’expresident a les 16.28 hores: “Ens informen d’un mort a Utiel“.
Els col·lectius de víctimes, que es pregunten si des del Consell “van deixar morir” els seus familiars, han exigit a Pérez Llorca “mesures polítiques i transparència immediata”, la primera que reclame l’acta de diputat a Mazón. “Sense aquest pas, no podem valorar una hipotètica reunió”, han advertit.
A més, han demanat la “ruptura absoluta amb la narrativa de defensa del Consell mantinguda durant un any” perquè, segons han argumentat, “la nostra societat no accepta que durant un any s’haja sostingut una versió oficial que les proves ara desmenteixen”.
Reclamen destitucions
També han sol·licitat “la retirada de confiança i la destitució dels qui han defensat públicament aquesta versió” i “han repetit una explicació que les proves contradiuen”, entre elles la vicepresidenta primera, Susana Camarero, el conseller d’Hisenda i Economia, José Antonio Rovira, i el d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina.
Finalment, han reclamat al Consell la “col·laboració plena” amb la investigació judicial i que “totes les persones citades i els càrrecs implicats col·laboren sense reserves amb la instrucció en curs i faciliten tota la documentació i accés a dispositius i registres que permeten esclarir la cadena de decisions del 29 d’octubre”.
“Actitud potencialment letal“
Les associacions de víctimes s’han mostrat “absolutament indignades” després de conéixer els missatges entre Pradas, Mazón i Cuenca, unes converses que, a parer seu, confirmen “allò que durant un any se’ns va negar: que sí que tenien la informació i coneixien l’alerta hidrològica, que sí que van ocultar o van negar la informació de risc, que Mazón va ser informat i no va actuar amb la urgència que exigia la situació i que ens han mentit durant mesos”. “No són sospites, són proves documentals que ens colpegen, que colpegen la consciència pública i que exigeixen respostes immediates”, han expressat.
En primer lloc, els col·lectius han subratllat que aquestes converses “mostren avisos simultanis sobre l’increment de cabal en el barranc de Poio i el riu Magre, així com la declaració d’alerta hidrològica”, la qual cosa “desmenteix la versió del Consell sobre la suposada absència d’informació prèvia”.
A més, han remarcat els missatges de José Manuel Cuenca, l’excap de Gabinet de Carlos Mazón, i les “instruccions de calma o no confinar van frenar l’enviament d’avisos massius que podrien haver alertat a la població amb temps”. “Aquesta actitud no és menor, és potencialment letal“, han advertit.
Mazón ho sabia abans d’entrar a El Ventorro
També han sostingut que aquests missatges confirmen que Mazón “estava al corrent de la gravetat abans d’entrar a El Ventorro”. De fet, han subratllat que les converses “mostren que dues hores abans d’entrar” al restaurant on va dinar amb la periodista Maribel Vilaplana, l’expresident “ja havia sigut avisat de la gravetat extrema de la situació, dels rescats en marxa, de l’alerta hidrològica activa al Poio i al Magre i, especialment, de la primera víctima mortal a Utiel, abans de les 17 hores”.
Per tot, han denunciat que el Consell els ha “enganyat durant un any”: “La narrativa oficial que negava disposar d’elements clars per a actuar s’enfonsa davant aquests missatges. La informació existia i no es va utilitzar per a salvar vides”.
Així, han considerat tot això “una infàmia cap a les persones que van morir i cap a les seues famílies” i han garantit que no pensen “tolerar que es continuen encobrint responsabilitats amb eufemismes ni que es pretenga normalitzar la negligència”.
