L’enginyer geòleg Alberto Martínez ha afirmat, en la seua declaració com a testimoni-perit davant la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que instrueix la causa de la dana que ha deixat 228 víctimes mortals, que l’alerta que va arribar als mòbils a les 20.11 hores va ser “tardana i confusa”. D’acord amb el seu criteri, “va haver-hi temps per a poder desallotjar a les persones que estaven en zones inundables perquè “només calia pujar als pisos de dalt”, no evacuar el poble.
L’especialista, màster en la planificació i gestió de riscos naturals per la Universitat d’Alacant i que treballava en un institut d’Aldaia, ha relatat la seua experiència aquell 29 d’octubre i ha assenyalat que ja a primera hora “plovia torrencialment” i es va preocupar. Ha enumerat els avisos rojos activats per l’Aemet -a les 7.30 hores aproximadament estava ja actiu per al litoral de la Safor- i ha comentat que a les 14 hores va eixir del centre de treball i es va sorprendre que no s’hagueren suspés classes en diversos municipis malgrat que a la situació era perillosa. “No fa falta anar a Harvard per a saber que la pluja perillosa és la que ve de les muntanyes”, ha observat l’expert, que també ha recordat com al llarg del dia va seguir la informació en directe a través de la televisió pública valenciana, on es veien rescats.
En un moment de la seua declaració, ha assenyalat que, sabent el que plovia al migdia en localitats com ara Bunyol o Xiva, un enginyer geòleg “no tindria molta dificultat a saber que tota aquesta aigua anava a produir desbordament al barranc de Xiva o de Poio”. Ha precisat que, si a Xiva el barranc va desbordat, l’aigua “segur que baixarà a zones baixes i se sap per on”.
“S’hauria d’haver avisat la població”
A parer seu, aquella jornada s’haurien d’haver suspés les classes “com a mínim” i quan es van activar els avisos rojos calia haver enviat els treballadors a sa casa, una cosa que sí que van fer, segons ha recordat, algunes entitats, com ara la Diputació de València o la Universitat de València. I ha insistit que en activar-se l’avís roig, “s’hauria d’haver avisat la població”.
Per a aquest expert, aquests avisos podrien haver arribat “de moltes formes”, incloent-hi les trucades als ajuntaments o bans, com es va fer en la riuada del 1957. En aquest sentit, ha dit que no sap si els alcaldes d’aigües amunt van telefonar els d’aigües avall, com també es va fer al 57, per això va haver-hi poques morts. Aquesta obligació, ha remarcat, també l’arreplega el Pla d’Actuació Municipal enfront d’inundacions i en el Pla enfront d’Inundacions autonòmic.
La competència era de la consellera de Justícia i Interior
El geòleg ha assenyalat que qui tenia la competència per a declarar els nivells d’emergència era la consellera de Justícia i Interior, és a dir, Salomé Pradas, tal com figura en el Pla autonòmic d’inundació. I sobre el sistema ES-Alert ha comentat que, segons li han explicat, hi ha una biblioteca de missatges desenvolupada per la Universitat d’Alacant arran de les inundacions del Baix Segura el 2019.
Finalment, com a especialista en gestió de catàstrofes, ha manifestat que la tragèdia humana “es podia haver evitat”, a més d’amb l’avís, mitjançant l’educació a la població, és a dir, ensenyant a la gent que viu en una zona inundable que no han de baixar al garatge.
