L’excap de Meteorologia d’À Punt, Victòria Rosselló, ha destacat aquest dilluns al Congrés espanyol que l’avinguda del barranc de Xiva o de Poio es podia preveure “amb hores d’antelació” si es feia un “seguiment” del que estava plovent aquell dia, com van fer des del Servei Meteorològic de la televisió pública valenciana, ja que el cabal va començar a créixer “exponencialment” a les 17.40 h del 29 d’octubre del 2024 fins a assolir un volum “quatre o cinc vegades superior al de l’Ebre” i que aquesta dada estava a la disposició de qui volguera consultar-ho a la web de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). “Van fallar moltes coses, però la informació estava a la disposició de qualsevol, això és incontestable“, ha subratllat Rosselló.
Així ho ha defensat Rosselló durant la seua compareixença davant la comissió del Congrés que investiga la gestió de la dana que va causar 230 víctimes mortals al País Valencià. Una xifra, a parer seu, “inassumible” tot i que tenien les “eines”, no per a previndre una dana, que sempre n’hi haurà, sinó per a alertar la població com va fer ella des de la televisió valenciana, quan, a les 15.20 h, ja va advertir la gent que no isquera de casa.
Dada “en obert”
Per a Roselló, una “dada clau” d’aquell dia és que “a mitjan vesprada” el sensor d’aforament de la CHX va detectar un “desmesurat” i “desbocat” augment del cabal del barranc de Xiva. Segons ha relatat, quan van veure aquesta dada “en obert” en À Punt, a través de la web de la CHX van dir, “ostres, caldrà validar-ho”, però els números “eren coherents” amb la pluja torrencial que queia a la capçalera del barranc.
En resposta al PP, que li ha preguntat per què ningú va enviar aquesta dada al Cecopi des del qual es dirigia l’emergència, la compareixent ha contestat que “en el Cecopi algú hauria de saber què estava passant” i, en tot cas, ha indicat que a ella tampoc li van enviar cap correu per a informar-la d’aquesta circumstància -perquè no havien de fer-ho- i se’n va assabentar.
Rosselló i els seus companys també revisaven les dades de l’AEMET i de l’AVAMET que, ha explicat, disposa de dades en temps real d’un total de 800 estacions repartides pel País Valencià.
Previsió de perill des del 25 d’octubre
La meteoròloga s’ha remuntat al divendres 25 d’octubre per assegurar que aquell dia ja van avisar la direcció d’À Punt de les pluges torrencials previstes per al dimarts 29 perquè les previsions feien pensar en un “perill de riuades molt elevat“.
“Des de dies abans se sabia que era una situació molt perillosa“, ha relatat, perquè hi havia models que preveien fins a 420 litres per metre quadrat. Encara que ha admés que en la fase de previsió les xifres cal agafar-les “amb pinces”, ha destacat que “ja es veia que seria un temporal històric i fora del comú” i, finalment, “la previsió es va complir rigorosament”.
La compareixent ha recordat que des de la matinada del dia 29 ja plovia “amb força” a la Ribera, després les precipitacions torrencials es van traslladar a Utiel-Requena i a primera hora de la vesprada al barranc de Xiva. Ha recalcat que al matí ja hi havia poblacions incomunicades i “a primera hora” es va tallar l’A7.
Als avisos de l’AEMET són “claríssims”
També ha indicat que els avisos de l’AEMET són “claríssims” quant al nivell de risc, sent el màxim el roig -el que n’hi havia aquell dia-, la qual cosa implica perill per a la integritat de les persones. El primer es va llançar a les 7.36 per a l’Horta Sud i al migdia ja s’havia estés a totes les comarques centrals del País Valencià.
A més, ha posat l’accent que amb independència de les previsions, el mateix dia 29 qui volguera podia tindre les dades del que estava plovent “en temps real” a través d’AVAMET, i de les imatges que transmetia À Punt.
Calia “un coneixement mínim de geografia“
“Tenim satèl·lits i radars meteorològics per a saber on plou i cap a on es dirigeix (la pluja)”, ha dit, remarcant que en À Punt no van dir mai, com han esgrimit després des de la Generalitat, que la previsió era que a partir de les 18 la dana es desplaçaria a Cuenca.
Així, ha remarcat que, a les 14 hores es va registrar a Utiel la pluja “més quantiosa” fins aleshores -superior a la de la pantanada de Tous- i tot aquesta aigua havia de fer cap al riu Magre. “Amb un coneixement mínim de geografia, ja se sap que hi haurà una inundació“, ha etzibat la meteoròloga.
També ha ressenyat que a les dotze del migdia ja tenien imatges de persones rescatades en teulades a Utiel i que abans el cap de Climatologia de l’Aemet, José Ángel Núñez, va dir en À Punt que “el risc de riuades era molt gran a la costa, perquè hi havia precipitacions històriques a la serra” i poc després a la ràdio pública valenciana va parlar directament de possibles crescudes dels barrancs que podien “arrossegar cotxes”.
L’alerta hidrològica ja s’havia activat al barranc de Xiva a les 12.30 h -“una situació perillosíssima que requeria vigilància”- encara que després va baixar, a les 13 h es va tallar l’A3, i a les 15.20 h ella va demanar a la gent que no isquera de casa.
Una alerta hauria salvat vides
La seua conclusió és que, si s’haguera alertat, limitant al màxim la mobilitat o tancant instal·lacions, com van fer la Universitat i la Diputació, “òbviament” s’haurien salvat vides. “A primera hora de la vesprada haurien d’haver enviat un missatge contundent -ha afegit-. Va ser un tsunami i la gent era inconscient del que venia“.
A més, Rosselló ha demanat fer “pedagogia” sobre els avisos, no només entre la població sinó també entre els responsables polítics, perquè, ha explicat, la quantitat de precipitació que els acompanya és un “llindar mínim” que pot ser àmpliament superat. “Poden caure més de 180 litres, com s’avisava, però es pot arribar a 700”, ha remarcat.
