Les transcripcions de les trucades dels usuaris de teleassistència que van morir el dia de la dana del 29 d’octubre del 2024, que va deixar 229 víctimes mortals al País Valencià, que la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) ha incorporat a la causa, reflecteixen l’angoixa dels afectats en veure entrar l’aigua a les seues cases i els intents de tranquil·litzar-los d’operaris del servei, que no podien contactar amb els efectius d’emergències perquè estaven col·lapsats. “Mare meua. Llavors, què fem? Ens morim ací?”, preguntava un usuari.
La transcripció de les telefonades amb un usuari de 78 anys mort a sa casa de Paiporta (l’Horta Sud), consta de 25 àudios, encara que en els cinc últims no hi ha resposta. La víctima estava en companyia de la seua dona, també anciana, en una planta baixa. En la primera trucada, l’afectat avisa l’operària que s’ha desbordat el barranc de Xiva i està entrant l’aigua a l’habitatge, per la porta i pujant dos escalons.
L’operadora li trasllada que han avisat, però que tots els serveis estan “col·lapsats”, i l’usuari li diu que la seua filla no pot arribar-hi perquè està tot inundat. “Necessite que demane ajuda a veïns, a la seua filla o a qui puga, perquè no hi anirà ningú, carinyo“, li comunica l’operadora, que els demana que pugen on puguen, fins i tot a una placa de cocció, si poden.
“El meu marit no pot”, diu ella. “Que ens ofegarem, que ens ofegarem ací, perquè no ve ningú a socórrer-nos, per Déu”, diu l’usuari, que tot seguit li pregunta “I si no venen, què fem? Ens ofeguem ací?”. L’operària els informa que ha caigut el pont i ells insisteixen que s’ofegaran i que no poden eixir perquè fora l’aigua supera el metre d’altura.
“Però que ens ajuden, que ens ofeguem ací, eh, que ens ofeguem, t’ho dic de veritat, que ens ofeguem”, insisteix. L’operadora els promet que està provant de contactar amb els serveis d’emergència i que no para de telefonar als bombers. En un moment determinat, ells li diuen que l’aigua els arriba als genolls, que entra pel pati, la finestra i no tenen esperança d’eixir si no reben ajuda.
“Ens ofeguem! Que se n’ha anat la llum, se n’ha anat, i ja m’arriba l’aigua pel genoll”, preguen. “No es preocupen, ja estan de camí”. En les frases de l’última conversa, un treballador els continua intentant calmar: “Nosaltres hem passat l’avís, nosaltres ja… els bombers hi aniran… no sé quant de temps tardaran”. “Bé… i què passa, que ens ofeguem ací?”, pregunta abans d’acabar aquest àudio.
