Elisabeth González Peralta ha explicat aquest dimecres al Congrés espanyol que la barrancada del 29 d’octubre del 2024 la va enxampar en el cotxe a la V30, a l’eixida de Paiporta (l’Horta Sud), i que es va salvar perquè va poder pujar a un camió. Aquella nit, ha exposat en la compareixença, va pensar: “Què hem fet malament? Per què aquesta inacció? Hui moriré?”
Ha relatat com un vehicle de la Policia Local de València, que ella i les persones que es van quedar atrapades al mateix tram de la V30 veien, “no es va moure” per a intentar auxiliar-les, malgrat que estaven a prop. També ha narrat que, quan va trucar al 112, li van contestar que estaven col·lapsats i que no disposaven d’un “protocol d’emergència a seguir”, i que l’agent de la Guàrdia Civil amb qui va aconseguir parlar després li va recriminar el seu to i li va dir que en aquell moment no podien desplaçar ningú a aquella zona.
Quan l’aigua arribava a l’altura de la porta del cotxe, va eixir i va caminar amb l’aigua fins als genolls. Aleshores, va sonar l’alarma. Tot seguit, va trobar un camioner que la va ajudar, a ella i a altres persones. Dos bombers que hi van arribar els van prometre que enviarien dues llanxes que no van arribar-hi mai. Van romandre al camió des de les 20.30 h fins a les 2.45 h. i, finalment, es va tirar a l’aigua. “Va haver-hi un moment que pensava que cauria directament al riu. Vam viure el terror més absolut, la desolació més absoluta, sense saber si aconseguiríem eixir amb vida”, ha rememorat.
Avançant amb dificultat enmig de la foscor, amb aigua fins a la cintura, sense res on agafar-se, ella i altres persones van arribar a l’anomenat posteriorment pont de la Solidaritat. Després va passar quaranta-huit hores a la Fonteta de Sant Lluís, sense saber res dels familiars.
Exigiran responsabilitats per la inacció
“Algú ens pot explicar per què ningú ens va avisar, ens va ajudar i ens va auxiliar? Per què ningú va travessar aquell pont quan hi havia persones en bambolles d’aire? Per què quan va baixar el nivell de l’aigua a Paiporta no van anar allí tots els efectius que hi havia a València? Les primeres hores són vitals per a salvar vides”, ha subratllat, remarcant que exigiran responsabilitats per aquesta inacció.
A parer seu, l‘única cosa positiva d’aquesta situació va ser l’actuació de les “bones persones”. “Però en un país desenvolupat l’obligació és de les institucions i vivim en un Estat de Dret que no es va aplicar”, s’ha lamentat la compareixent.
Per això, ha afirmat que aquella dana “no va ser una catàstrofe natural”, sinó una “catàstrofe política”, perquè els responsables “no van estar a l’altura ni abans, ni durant, ni després”.
I també s’ha mostrat molt crítica amb l’actuació posterior de la classe política: “Mentre estàvem de fang fins als genolls, ací es parlava de presumptes casos de corrupció d’Aldama, de la parella d’Ayuso… Alguns individus indesitjables venien a saquejar-nos a partir de les huit de la vesprada a habitatges, locals i vehicles, i no hi havia ningú. No han estat a l’altura ni abans, ni durant, ni després. Va ser lamentable”.
“Qualsevol mandatari no serveix”
Elisabeth González ha demanat als partits que reflexionen sobre els “mèrits” de les persones que tenen en la seues files perquè “qualsevol mandatari no serveix”. “Hi ha una responsabilitat que s’ha d’assumir i no pot passar per aforaments” ha dit, recalcant que “ha de ser jutjada com la qualsevol altre càrrec públic sense necessitat d’elevar-se al TSJ (Tribunal Superior de Justícia)”.
“El que vam viure va ser el resultat d’una mala previsió i d’una mala gestió que no es pot tornar a repetir”, ha indicat, subratllant que no n’hi ha prou amb “reconstruir cases o carreteres” sinó que també cal “cuidar les ferides invisibles, la por i l’ansietat”.
“No som xifres, som persones de distinta ideologia però ens respectem i ens ajudem, perquè el fang només tenia un color i perquè tenim dret a un futur segur, digne i habitable”, ha conclòs.
