María Amparo López Boluda, treballadora del telèfon d’Emergències 112 del País Valencià durant la dana del 29 d’octubre del 2024, ha desmentit aquest dilluns la versió de la Generalitat en la compareixença davant la comissió del Congrés espanyol que investiga la gestió de la catàstrofe que va deixar 230 víctimes mortals. Segons ha afirmat, “és absolutament impossible” que la informació del seu departament no arribara al Cecopi.
La compareixent ha contradit directament l’exsecretari d’Emergències Emilio Argüeso, imputat en la causa penal, que havia sostingut que el Cecopi no rebia informació del 112. López Boluda ha sigut taxativa: “Cal estar molt anestesiat per a no saber què està passant”, ha remarcat.
Així mateix, ha explicat que la sala de recepció de les trucades del 112 està en un edifici contigu a aquell on es va reunir el Cecopi el dia dels fets. En resposta a les preguntes del diputat de Compromís adscrit a Sumar, Alberto Ibáñez, ha detallat que va ser convocada com a personal “de reforç” davant la situació de “preemergència” i que aquell dia “van estar treballant tots els efectius”.
López Boluda ha recordat que, segons la legislació valenciana, el Cecopi s’ha de reunir quan es decreta una “preemergència”, com ara una alerta roja, una situació que ha qualificat d’“excepcional”. En aquest sentit, ha insistit: “Cal estar molt anestesiat com per a no saber per a què està constituïda aquesta reunió”.
“Tot està protocol·litzat”
La treballadora del 112 ha subratllat que en aquesta classe d’episodis “tot està protocol·litzat” perquè “cal evitar l’error” i que la informació que es rep es trasllada de manera sistemàtica a les diferents agències. En concret, ha explicat que el servei treballa amb 123 agències, entre les quals hi ha bombers, policies locals, policia espanyola, Guàrdia Civil, Sanitat i Emergències de la Generalitat, una unitat que, a parer seu, “va estar fent el seu treball molt bé”.
“És a dir, que la informació la tenien”, ha afirmat, i ha reconegut que la “sorprén” que, a partir d’ací, no es fera “un pas més”, ja fora per “desconeixement” o per altres motius.
Sobre què considera que va fallar el dia de la dana, López Boluda ha assenyalat directament la responsabilitat política i ha conclòs que els responsables “no van estar a l’altura”.
“No estaven preparats, estaven anestesiats, com en xoc”, a diferència del personal d’Emergències que, segons la compareixent, no es pot permetre el luxe de bloquejar-se o plorar perquè no es pot deixar les persones sense atenció. “Sabem quan podem plorar”, ha resumit.
“Atacada” pel PP
Després, la compareixent ha dit sentir-se “atacada” per la insistència del portaveu del PP Fernando de Rosa que li preguntava si la seua crítica a la gestió dels polítics es dirigia també als del govern espanyol. “Jo no he vingut perquè ningú m’ataque”, ha dit, incidint en què ella se cenyia als representants de la Generalitat que, segons la llei, són els que tenien la competència.
A més, ha posat l’accent que d’aquesta mena de coses haurien d’aprendre “tots” i no fer lluites partidistes. “Els ciutadans podem ser dels partits que vulguem, dels sindicats que vulguem, però quan tenim una emergència necessitem respostes i necessitem ajuda i necessitem que hi haja algú darrere amb prou capacitat i prou tremp per a donar una solució”.
Més recursos i posar fi a les subcontractacions
Ibáñez també li ha preguntat si van tindre coneixement que Argüeso va aprofitar el seu càrrec per a “preocupar-se per casos particulars pròxims a ell“. La compareixent ha assenyalat que així s’ha dit en seu judicial per una persona que estava “sota promesa o jurament de dir la veritat”.
D’altra banda, López Boluda ha reclamat més recursos i més personal i posar fi a les subcontractacions, com la que ara gestiona aquest servei, que és l’empresa Ilunion. “Hauríem de ser personal cuidat i dirigit directament per l’Administració”, ha dit, denunciant que es regeixen per un “conveni de contact center“.
“Som professionals de les emergències i no crec que en aquest conveni hi haja cabuda per a nosaltres. Som ací perquè en algun moment ningú va saber posar-nos en un altre lloc”, ha afirmat la tècnica d’emergències, qui ha revelat que un contracte laboral de 39 hores suposa un salari de 1.247,07 euros al mes per conveni més un plus d’emergència que es va aconseguir fa anys de 388,86 euros.
També ha denunciat que, després de la dana, la plantilla no ha rebut atenció psicològica personalitzada, perquè només va haver-hi dues jornades obertes per a apuntar-se fora de l’horari laboral.
Una alerta roja “no passa tots els dies”
López Boluda ha explicat que va treballar durant la vesprada d’aquell 29 d’octubre, malgrat que no li tocava, perquè “va ser activada com a reforç de la preemergència”, i que aquell dia van acabar treballant tots els efectius del servei perquè en el seu treball està tot “protocol·litzat”, sobretot després de saber-se que hi havia alerta roja per pluges que, segons ha apuntat, “no és una cosa que passe tots els dies”.
“No sé si amb 80 persones més hauríem pogut agafar totes les trucades. Tots vam fer el nostre treball deixant-nos allí la pell. Hauríem donat la vida per ser més operatius, però l’al·luvió de trucades era tant que era humanament impossible”, ha admés, per a afegir que intentar “dinamitar” la confiança sobre el personal d’emergències o dir que algú a l’altre costat no ho va fer “de deu” és com “un insult”.
Quan ella va arribar al seu lloc de treball a les 19.50 h es va trobar amb algunes “incidències”, però després, ha relatat, va deixar d’haver-hi incidències, per la qual cosa ha rebutjat que es produïra una caiguda del sistema.
“Amparo, fes el que pugues” li va dir el seu superior quan s’hi va incoporar, ja amb 40 trucades en espera, si bé ha indicat que en va arribar a veure fins a 80 durant el seu torn, que va acabar a les 5.51 h de l’endemà. En aquest punt, ha precisat que els treballadors del 112 tenen en la seua carta de serveis l’obligació d’agafar una telefonada en menys de 10 segons i que la seua bústia ha d’estar a zero.
Diferència entre el 2019 i el 2024: “l’anticipació”
Preguntada pel PSOE per la diferència que va haver-hi entre la gestió de la dana del 2019 i la del 2024, López Boluda ho ha tingut clar: l’anticipació. El 2019, ha indicat, van veure com es van activar llocs de comandament avançat i que va haver-hi un avançament a l’emergència amb avisos de preemergència i preparació a la ciutadania. “Si només avisem quan ens cau damunt, sempre serà tard”, ha asseverat.
Sobre si coneixia o no l’existència de l’esborrany previ a l’alerta, la compareixent ha dit que no és una qüestió de la seua competència però sí ha informat que l’octubre del 2022 es van fer proves d’ES-Alert i que, des d’agost del 2024, aquest sistema està operatiu. “I quan està operatiu està al cent per cent”, ha subratllat.
