La resposta política a la dana del 29 d’octubre continua generant malestar sis mesos després, i ara són les ciències socials valencianes les que posen el focus en la gestió de la catàstrofe. La Comarca Científica, plataforma de divulgació i anàlisi crítica, ha publicat aquest dilluns els resultats del baròmetre “Semestre DANA”, elaborat a partir de l’opinió de més de 250 professionals de les ciències socials del País Valencià. El diagnòstic és contundent: insatisfacció generalitzada, previsió de càstig electoral per al govern de Carlos Mazón i una demanda clara de polítiques públiques que incorporen el coneixement científic, la prevenció i una mirada mediambiental i social.
L’informe assenyala que “el 79,3% dels científics i científiques socials valencianes han manifestat trobar-se entre ‘gens satisfets‘ o ‘poc satisfets‘ (16,4%) amb la resposta política a la dana” i, posant el focus en funció de l’àmbit administratiu, “és la Generalitat la que ix pitjor parada: el 95,3% de les persones enquestades manifesta estar ‘gens satisfeta‘” amb la seua gestió, seguida del govern d’Espanya (25,4%) i dels ajuntaments (24,2%)“.
“Possible augment de la desafecció política”
Aquesta percepció negativa obri la porta a “un possible augment de la desafecció política, l’antipolítica i la desconfiança en les institucions públiques que podria traduir-se en un impuls per als moviments reaccionaris“, adverteixen algunes veus.
Així, el 65% dels professionals consultats considera que hi haurà una major participació en les pròximes eleccions autonòmiques, tot i que es matisa que “no serà una mobilització massiva”.
De fet, el resultat indica “una diferència significativa entre els científics socials segons la seua edat: A més edat, els professionals de les ciències socials projecten una major participació electoral que aquells que es troben en franges etàries per davall dels 35 anys”.
Càstig a Mazón
Segons el baròmetre, “el Partit Popular de Carlos Mazón rebria un important càstig en uns futurs comicis”, ja que el 78,1% de les persones participants li atorguen una valoració negativa (1 o 2 punts en una escala de 1-5) en termes d’impacte electoral. En canvi, “Compromís i Vox serien les formacions que més creixerien, seguides del PSPV, que pràcticament es quedaria igual”.
Tot i això, l’informe destaca la importància que han donat alguns professionals a les comarques valencianes no afectades per la dana, sobretot del nord i del sud del territori. Assenyalen que “la falta de vertebració territorial motivada per un sentiment provincialista en detriment d’una identitat valenciana en el seu conjunt, així com la progressiva normalització dels errors del Consell, podrien atenuar el colp electoral contra el govern de Carlos Mazón”.
Protagonisme de les ciències socials
El baròmetre no només analitza l’impacte polític de la dana, sinó que també fa una crida al protagonisme de les ciències socials en la gestió de crisis. “El grau de presència pública de les ciències socials en l’anàlisi i la gestió de la crisi és insuficient per la majoria (80,9%) dels professionals del sector”, assenyala l’estudi. Per això,els professionals reclamen la necessitat d’incorporar “un enfocament mediambiental vinculat a la crisi climàtica” i una atenció especial als col·lectius vulnerables, sovint oblidats en els debats institucionals.
En l’apartat de prioritats per a la reparació i reconstrucció post-dana, l’informe destaca la demanda d’incloure les ciències socials en la “proposició i avaluació de plans i polítiques públiques tant de resposta com de prevenció davant futures emergències”, així com l’anàlisi dels impactes socials i econòmics de la crisi. També s’assenyala la necessitat de desplegar mesures d’acompanyament social a les persones afectades.
