La magistrada Lucía Mayordomo, titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Torrent (l’Horta Sud), que estava de guàrdia al seu partit judicial durant la dana del 29 d’octubre, va haver de muntar aquell dia un jutjat de guàrdia en una gasolinera de Paiporta, l’únic punt de la zona que tenia llum. “Va ser molt dur“, subratlla. Així ho relata la jutgessa en un vídeo elaborat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sis mesos després de la catàstrofe que va deixar 228 morts al País Valencià i danys materials multimilionaris.
En la matinada del 30 d’octubre, Mayordomo va rebre una trucada en què un agent de la Guàrdia Civil de Paiporta li va dir que hi havia morts en garatges i en la via pública, per la qual cosa es va desplaçar fins allí per a efectuar els alçaments de cadàver.
Treballar des del terreny
Junt amb el metge forense i la Guàrdia Civil, la magistrada va decidir muntar el jutjat de guàrdia en aquesta estació de servei, situada enfront del lloc de comandament, la qual cosa li permetia “veure què explicaven” i després “retransmetre el que interessava”.
En aquest context, assenyala que “el primer cribratge”, davant del caos total, calia fer-lo des del terreny. Això li va permetre que, “una vegada al jutjat, sabérem exactament quants morts hi havia, on s’havien trobat els cossos i circumstàncies específiques com ara tatuatges o arracades”, detalla.
Coneixements i sensibilitat
“Aquell dia va ser molt dur i les primeres 24 hores, especialment dures, perquè no se sabia molt bé què hi havia. Fins que no passen 48 hores no saps quants pobles ha afectat”, relata. A més, cada trucada que rebien informava de més morts. “Són decisions que no pots eludir, però no hi havia protocol establit, exceptuant-hi el sentit comú”, apunta. El dia 30, van començar a incoar les primeres diligències prèvies per morts que arribarien presumiblement.
La magistrada ressalta “els coneixements i la sensibilitat” dels professionals, però sosté que necessiten “més ajuda i més mitjans”. “Si va eixir bé és perquè tots, des de la jutge, l’auxili, el tramitador, el fiscal, fins al bidell que obri la porta i la senyora de la neteja, funcionem”, subratlla. “Va eixir perquè ningú va mirar el rellotge, ni els horaris, ni els mitjans amb què comptàvem. Només pensàvem a traure la situació avant. Per això va eixir ràpid”, emfatitza Mayordomo.
Humanitat i professionalitat
Per part seua, María Espejo, lletrada de l’Administració de Justícia del Jutjat de Torrent, ressalta que els funcionaris d’aquest jutjat han sigut “protagonistes absoluts que tot funcionara tan bé”. “Quan humanitat i professionalitat s’uneixen, tot ha d’eixir bé. Ací hem treballat amb cap i cor”, recalca.
Espejo detalla que, després d’arreplegar les actes al jutjat, es va traslladar al lloc de comandament per a organitzar-ho. Quan uns dies després va tornar al jutjat, “ja estava tot engegat”. “Van confeccionar una base de dades titànica, un quadre de comandaments, en què s’incloïen dades de morts. A vegades només teníem la ubicació d’un cos, fins que el puzle es va anar completant”, explica.
Així mateix, ressalta que treballaven amb el “factor seguretat“. “D’ací no eixia un paper si no estava tot ben lligat i supervisat”, subratlla, alhora que lloa la funció de l'”equipàs” del jutjat. En la mateixa línia es manifesta Raquel Cervera, tramitadora, qui subratlla que van formar un equip en el qual “no hi havia escalafons”.
