Un tècnic forestal del Consorci de Bombers de València ha afirmat davant la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud), que investiga la gestió de la catastròfica dana, que va deixar 229 víctimes mortals al País Valencià, que l’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas “i després” el president de la Generalitat, Carlos Mazón, “manaven” en l’emergència.

L’enginyer ha indicat que qui dirigia l’emergència era Pradas, investigada en el procediment, i quan va arribar Mazón al Cecopi, com que ell “manava més“, també era el que dirigia, ha remarcat.

El tècnic, que acompanyava al Cecopi l’inspector en cap José Miguel Basset, ha relatat davant la magistrada la lentitud en la presa de decisions, ja que havia assistit a altres reunions prèvies més àgils. “Als Cecopi d’incendis forestals, les decisions són ràpides, categòriques i necessàries per a abordar l’emergència. En aquesta ocasió veies passar el temps i que no funcionava”, ha declarat.

ES-Alert

El testimoni ha explicat que el 29 d’octubre del 2024, a les 17.45 hores, es va dir que calia enviar un ES-Alert a la població, després d’un “debat” entre Pradas i, “a nivell tècnic”, Basset i Jorge Suárez, subdirector general d’Emergències. “La Confederació Hidrogràfica del Xúquer també va comentar alguna cosa”, ha indicat. Per contra, el director general d’Emergències, Alberto Martín Moratilla “va intervindre poc” en la reunió. I Emilio Argüeso, llavors secretari autonòmic d’Emergències i actualment investigat en la causa, tampoc va participar-hi “activament”.

D’altra banda, ha assenyalat que a la primera sala en la qual es va reunir el Cecopi, s’hi van produir fallades de connexió. El bomber ha confirmat que “en algun moment” es van desconnectar els participants de la reunió connectats telemàticament per a “veure quina classe de missatge s’enviaria”.

Així mateix, ha detallat que van parar de 18 hores a 19 hores perquè es redactara el missatge i s’enviara però desconeix el motiu pel qual no es va fer i es va retardar fins a quasi les 20.30 hores.

Finalment, el testimoni ha explicat que ells van comunicar per ràdio la retirada dels bombers del barranc de Xiva o de Poio, i que, per tant, el Consorci i Emergències coneixien aquesta decisió.

Més notícies
Notícia: El punt d’inflexió d’Israel
Comparteix
El genocidi ha d'acabar-se definitivament, no hi ha justificació històrica ni política que avale l'extermini
Notícia: No es diu “Vixca”, cal dir 229 ofegats a El Ventorro
Comparteix
OPINIÓ | "És evident que la intenció, més enllà de jugar a l’eutanàsia lingüística, és la de despertar els instints dels nacionalistes espanyols més primaris, distreure l’adversari polític en batalles filològiques que sempre guanyen ells."
Notícia: La plantilla d’À Punt protesta contra “la degradació del servei públic”
Comparteix
Els comités d'empresa alerten que fins a una quarta part dels treballadors podria ser acomiadada en els pròxims anys
Notícia: L’alcalde d’Almàssera imitant Fraga: el carrer és meu! 
Comparteix
OPINIÓ | "El problema és la lògica farcida d’ideologia reaccionària que hi ha al darrere. El pa i circ romà transmutat de soroll i més soroll disfressat de festa, amb el benentés que han de ser festes buides de contingut social."

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa