Un informe presentat al Jutjat de Catarroja assenyala que la decisió de Salomé Pradas i Emilio Argüeso de desplaçar-se a Carlet durant l’episodi de la DANA del passat octubre va suposar un retard “nefast” en la gestió de l’emergència. Segons el document, elaborat pel tècnic Sergio Álvarez i aportat per la CGT com a acusació popular, “la temeritat” dels dos directius va endarrerir dues hores la constitució del Cecopi, el centre de coordinació d’emergències de la Generalitat.
“La inacció durant el dia 28 i fins a les 17.00 hores del 29 d’octubre és especialment greu”, afirma l’informe, que critica durament el comportament dels dos responsables del Pla Especial d’Inundacions, aleshores màxims responsables de la Conselleria d’Interior. Pradas, consellera en aquell moment, i Argüeso, el seu número dos, estan actualment investigats en la causa judicial.
El text remarca que, amb la situació d’emergència declarada i “amb només uns pocs punts de control vigilats”, els dos responsables van decidir “anar a veure un barranc a Carlet”, una zona que ja comptava amb sensors de mesura. Aquesta decisió, segons el tècnic, “va posar en perill les persones conductores del vehicle, a ells mateixos, i va endarrerir la coordinació de l’emergència, amb conseqüències nefastes”. De fet, alerta que el trajecte entre l’Eliana, on es troba el centre de coordinació, i Carlet podria haver sigut impossible per les interrupcions a l’A3 i l’A7.
L’informe també analitza el risc d’inundació en poblacions com Paiporta, Catarroja i Massanassa (Horta Sud), qualificades de “molt alt risc”, i denuncia que a diferència de la DANA del mes següent, “en la barrancada d’octubre no es van activar els punts de control del cabal com estipula el pla”.
A més, el tècnic carrega contra la “fugida de responsabilitats” dels dirigents de la Generalitat: “No pot ser que els qui dirigien l’operatiu segons el Pla Territorial d’Emergències culpen els bombers forestals, l’Estat, l’Aemet o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, com si ells no tingueren cap responsabilitat”.
Finalment, l’informe analitza les morts per ofegament durant l’episodi, i conclou que la majoria es van produir en baixos amb reixes, garatges —en el cas de Catarroja, el 33%— i persones atrapades al carrer en zones declarades d’alt risc. Una evidència, segons el tècnic, que reforça “el patró de vulnerabilitat conegut i que hauria d’haver sigut tingut en compte en l’activació i gestió de l’emergència”.
